Creat en el segle XIX, el telèfon va començar com un dispositiu de telecomunicació dissenyat per a transmetre converses per mitjà de senyals elèctrics. Però el pas del temps i els avanços tecnològics han permès que l'ús d'aqueix «telèfon» —convertit ara en «mòbil»— haja anat evolucionant fins als nostres dies. Els teòrics de moda diuen que la tecnologia no és més que la prolongació per altres mitjans de les capacitats físiques pròpies. Convindria afegir-hi que la tecnologia també amplifica els nostres desordres psíquics i amplia el seu radi d’acció social. I entre aquestes alteracions psicotròpiques sens dubte destaca l’amor.
L’homenatge a Mila Lambert és el segon que el MuVIM fa enguany. El propòsit general és reconéixer la labor de les dones lluitadores, independents i compromeses amb la vida i l’art. Des del 1950 als nostres dies, Mila Lambert ha desenvolupat la seua trajectòria professional com a pintora i també com a il·lustradora i editora de llibres infantils. A més, a partir de la dècada de 1970, es va convertir en la depositària del llegat artístic de son pare, el gravador André Lambert Jordan, i del seu avi, l’arquitecte André-Louis Lambert Perret, preservant-lo i buscant-ne el reconeixement públic. En aquesta història d’art i llaços familiars, la localitat de Xàbia (Alacant) està íntimament lligada a les tres generacions Lambert.
Esta pel·lícula s'emmarca dins del cicle «Còmic i cinema. Del còmic a la pantalla», en el qual es projecten pel·lícules dels personatges més clàssics de la historieta nord-americana que van nàixer entre 1900 i 1950, període comprès en l'exposició temporal que els serveix de referència —«L'esclat dels clàssics»—. Potser la pel·lícula de 1942 siga una de les produccions de Tarzan més recordades de totes les estrenades fins ara. Va ser l'última producció de la Metre sobre el personatge assilvestrat i la sisena vegada en la qual varen interpretar els papers protagonistes Johnny Weissmüller i Mauren O’Sullivan.