Esta pel·lícula s'emmarca dins del cicle «Còmic i cinema. Del còmic a la pantalla», en el qual es projecten pel·lícules dels personatges més clàssics de la historieta nord-americana que van nàixer entre 1900 i 1950, període comprès en l'exposició temporal que els serveix de referència —«L'esclat dels clàssics»—. Potser la pel·lícula de 1942 siga una de les produccions de Tarzan més recordades de totes les estrenades fins ara. Va ser l'última producció de la Metre sobre el personatge assilvestrat i la sisena vegada en la qual varen interpretar els papers protagonistes Johnny Weissmüller i Mauren O’Sullivan.