1. Arxiu de la Fundació de l'ermita de Llutxent. L’origen de l’ermita de Llutxent es remunta a l’any 1770 quan Gabriel Serra, un comerciant català establert a València, i la seua dona, Paula Rius, van decidir reedificar una ermita derruïda i dedicar-la a la Mare de Déu de la Consolació. En 1773, Gabriel Serra va redactar el seu testament instituint com a hereva universal la Mare de Déu de la Consolació. Per gestionar aquesta herència va establir una Fundació i l'administració d’aquesta va recaure en la família de la seua dona, els Rius. Les finalitats de la Fundació eren: manteniment de l’ermita, culte a la Verge i celebració de la seua festa el dia 8 de setembre, a més de costejar una escola gratuïta per als xiquets del poble. Per tant, conté la documentació produïda per la gestió dels seus administradors, la família Rius: inventaris dels béns i testament del fundador, escriptures de compra de terres, despeses pel manteniment de l'ermita i de l'escola, comptes de material escolar, rebuts de salaris del mestre i de l'ermità, a més d’ingressos per misses, venda de medalles i estampes.

Conté també un interessant fons de documentació gràfica relacionat amb la Mare de Déu de la Consolació: des de gravats dels segles XVIII i XIX fins a goigs del segle XX que inclouen fotografies de la Mare de Déu. Pel que fa a les fotografies, cal destacar la que va realitzar el fotògraf xativí Vicent Simarro el 29 de setembre de 1875, per encàrrec del llavors administrador de l'ermita, l'impressor José Rius Benet (ca. 1811-1877).

2. Arxiu de la família Rius-Monfort. El composa la documentació de caràcter personal i familiar, a més de la relacionada amb l'administració de l'ermita i la gestió de la impremta: correspondència, escriptures de compravenda de terrenys per al manteniment de l'ermita, cartes de pagament, adjudicacions d'herències, certificats de defunció, contractes d'arrendament de terres, escriptures de poder, nomenaments d'administradors, etc. Que els Rius foren administradors de l'ermita fa que els dos arxius, tant el de l'ermita com el familiar, estiguen íntimament relacionats, amb la qual cosa no convé separar-los, doncs els Rius eren els propietaris de les terres, amb el producte de les quals es mantenia tant l'ermita com l'escola. Per aquest motiu es pot considerar l'ermita com una propietat gestionada i administrada per la família, de la mateixa manera que ho era la impremta.

Les possibilitats de recerca que ofereix aquest arxiu són immenses: des de l’estudi de la història de l’ermita fins a completar el de la impremta valenciana; i des de la redacció de biografies dels diferents membres de la família fins a descendir a la història social, eixa branca de la disciplina que analitza qualsevol esdeveniment o personatge des del prisma de la quotidianitat.

Les xicotetes anècdotes reflectides en una carta tenen infinitat d'interpretacions i possibilitats d'estudi. Fins i tot, de vegades, les cartes són valuosos documents que completen matisos clau de la nostra història, a més de permetre'ns conéixer aspectes personals dels seus protagonistes, xicotets detalls susceptibles de treballar des de l’òrbita de la història social.

El fet que José Rius fora administrador de l'ermita de Llutxent va fer que s'uniren els dos fons documentals, els familiars i els de l'administració de l'ermita. És amb José Rius quan la família passa més temps a l'ermita, s'augmenten les propietats i amb això els ingressos per al seu manteniment.

En aquest arxiu trobem fotografies dels membres de la família de distintes èpoques.La més antiga és la placa d'un daguerreotip en la que apareix un home assegut en una cadira, possiblement José Rius. L'autoria es pot atribuir a Pascual Pérez Rodríguez, primer fotògraf professional valencià. Tots dos pertanyien al grup d'intel·lectuals del pare Arolas i Vicente Boix.

3. Arxiu personal d'Alfons Roig. És el tercer arxiu que forma part del patrimoni documental de l'ermita de Llutxent. Està format per documentació privada, laboral i professional, a més de textos i notes manuscrites que realitzava per preparar classes, sermons, articles, etc. Cal destacar l'extensa correspondència que va mantenir amb artistes i intel·lectuals espanyols i europeus: María Zambrano, Emilio Prados, José Luis Cano, José Luis López-Aranguren, Manolo Molina, Josefina Manresa (vídua de Miguel Hernández), Juan Gil-Albert, Carlos Fenoll, Eugeni d'Ors, Joan Fuster, Eusebi Sempere, Andreu Alfaro, Artur Heras, Manolo Millares, Canogar, Gumbau, Kilis, Esteve Edo, Juan de Ribera Berenguer, Ángel Ferrant, Agustí Andreu, Vicent Ventura, Le Corbusier, Jeremy Fox, Hans i Marlys Fay, Manessier, Nina Kandisky (vídua de Vasily Kandisky), Roberta González (filla de Julio González), Jaques Lassaigne, etc. A més de teòlegs com Jean-Philippe Ramseyer, Hans Wittmer, els germans de la Comunitat de Taizé i els de l'abadia de Montserrat.

Conté, a més, una col·lecció gràfica formada per fotografies i postals. Entre les primeres, cal destacar tant les personals com les d'amics i coneguts; i, entre les segones, les postals que va col·leccionar al llarg de la seua vida fruit dels seus viatges per Europa, amb un important bloc dedicat a l’arquitectura religiosa, en particular la de les esglésies modernes.

Alfons Roig va ser gran amic d'artistes joves, als quals va animar perquè viatjaren per Europa i conegueren “l'art viu", l’art que estaven produint els artistes del moment. Fruit d'aquesta relació epistolar són obres originals, dibuixos i gravats, utilitzats moltes vegades com a felicitacions de Nadal i notes d'agraïment i d'amistat.

4. Llegat Carles Barranco

Carles Barranco (1955-2002) era dissenyador i cantautor valencià, va formar part de la segona fornada de la Nova Cançó al País Valencià, al costat de grups com Al Tall i Els Pavesos, o cantautors com Lluís el Sifoner, Araceli Banyuls o Josep Lluís Valldecabres. Posteriorment, es va bolcar en la seua altra vessant i vocació, la de pintor, fotògraf i dissenyador gràfic, a la qual es va dedicar professionalment.

El llegat Carles Barranco està format per documentació que vam trobar barrejada amb la d'Alfons Roig, fruit d'haver compartit casa. La família de Carles vivia al mateix edifici que el pare Roig i els unia una profunda amistat. Alfons Roig li cedia la seua casa quan s'absentava en els seus viatges per Europa, i ell acceptava gustosament amb l'excusa de tenir un lloc tranquil per estudiar, i allà es van quedar coses seues. El llegat està format, a més d'apunts de classe, cançons i notes diverses, per documentació d'índole política dels anys setanta (primers anys de democràcia, 1975-1976).

5. Llegat Ronald Fraser

Ronald Fraser (1930-2012) va ser un historiador britànic que prompte es va convertir en un gran hispanista. Durant anys va recollint testimonis orals sobre la Guerra Civil espanyola, els quals van ser la base del llibre Recuérdalo tú y recuérdalo a otros: historia oral de la guerra civil española. (Grijalbo, 1997). Aquest arxiu sonor, fruit del seu treball de recerca, el va donar a l'Arxiu Històric de Barcelona. Seguint amb aquesta mateixa pauta, l'any 2012 la seua vídua va donar a la biblioteca del MuVIM l'arxiu de treball que li va servir per a la redacció de La maldita Guerra de España: historia social de la Guerra de la Independencia. (Crítica, 2006).

El llegat de Ronald Fraser el formen un conjunt de documents sobre la Guerra del Francès, 1808-1814. Està format per 110 caixes amb documents (còpies), organitzats per arxius; quaderns d'índexs; dossiers de treball amb la descripció i transcripció de documents, etc. Conté a més documentació microfilmada i bases de dades de guerrillers.

6. Llegat Floreal Palanca

Floreal Palanca (1945-2004) era antropòleg i professor de la Universitat de València, a més de funcionari de la Diputació de València. Va ser director del Museu Valencià d'Etnologia durant dotze anys (1984 -1996). Després va ser traslladat al MuVIM, on va dedicar els seus últims anys a investigar sobre els desapareguts durant la Guerra Civil, donant a la biblioteca documents relacionats amb la Memòria Històrica.

El llegat Floreal Palanca està format per documentació manuscrita i impresa (part fotocòpies): fascicles de l'obra Historia de la Cruzada Española, un quadern que recull el pagament d'havers a la 220 Brigada Mixta durant el mes d'octubre de 1938, llistat dels llibres trobats en les trinxeres de Vilavella, còpies de dibuixos de guerra de Clavé, fotocòpies de diaris sobre la desaparició de soldats, material efímer de l'època, etc.; a més d'altres materials relacionats amb la guerra, com un recipient de metall per col·locar pólvora i restes de metralla.

7. Arxiu del MuVIM

Es tracta d'un arxiu viu, en formació, que té com a objectiu preservar la memòria del museu, gestionant la documentació que produeix per facilitar l'accés als documents tant a la institució com als investigadors.

Conté la documentació impresa derivada de les activitats del museu, tant els catàlegs de les exposicions com la documentació efímera (cartells, tríptics, invitacions als actes, etc.). També s’hi inclouen les notícies de premsa que tracten sobre el museu i les fotografies que es fan dels actes.

Pel que fa a la documentació administrativa, es tracta d'un arxiu intermedi a l'espera de transferir a l'Arxiu General de la Diputació de València per a la seua conservació definitiva.