El seu interés per aprofundir en el reconeixement d'eixes relacions d'una manera substancial, al marge de detalls anecdòtics o aspectes narratius, fa que duga a terme un exercici de buidatge de les fotografies en les quals s'inspira, despullant visualment els seus motius, la qual cosa permet considerar la seua conducta com una sort de des-pintura (per emprar aquest expressiu terme posat en circulació per Perejaume) que alguna cosa recorda a moltes de les composicions sintètiques, espacials, de Vieira da Silva (1908-1992). Bona part de les superfícies dels seus quadres les aconsegueix eliminant els pigments que prèviament ha aplicat, en una permanent operació d'addició/sostracció mitjançant la qual tracta de revelar la clau dinàmica i relacional de les situacions que obté de les fotos; d'ací la rica gamma de matisos i textures que apareixen en les seues teles.
Pintar l'invisible, com és el seu propòsit, implica anar descobrint-lo treballosament, sense una idea preestablerta del resultat final. Descobriment que atén el que li ofereix la imatge (la de partida i la que successivament va sorgint sobre el llenç), amb una manera de procedir absolutament intuïtiva.
L'audiovisual que acompanya a les seues pintures en aquesta exposició vol mostrar, a través de les ondulacions de l'aigua, eixe espai que envolta als cossos i que en el medi aquàtic es fa perceptible. Un camp d'experimentació, i de revelació, que brinda al visitant, ja des de l'entrada, una clau per a entendre els interessos d'aquest jove artista.
Víctor Zarza
Comissari
