El treball, el sopar, la bugada, els xiquets. Els ventres omplits amb més xiquets dins. Els ventres buits sense xiquets.
Menstruar sense semblar brutes.
No menstruar sense semblar incompletes.
Mesurar les maneres, el vocabulari, el físic. Mesurar l'alçària de la falda perquè no siga massa curta, però tampoc no massa llarga. Mesurar el temps de cocció de l'arròs.
Perdó.
Demanar perdó. Perdó moltes vegades per tot i per no voler, poder o saber cuinar el punyeter arròs (a mi se me'n passa sempre).
Explicar el que significa no. Explicar el que significa igual. Explicar el que significa puc.
Repetir “clítoris” deu vegades seguides davant de l'espill i veure que no apareix Satanàs. Hola impostora, per cert.
Justificar per què estàs sola, justificar per què estàs acompanyada.
Aguantar les floretes, les crítiques, la por, els errors, l'examen exhaustiu de cada cosa que fem.
Demostrar, demostrar coses tot el temps. Demostrar-les sense passar-se'n i sense tornar a oblidar-te de mesurar, perquè tot ha de ser perfecte. Estic esgotada, jo així no puc.
Sort que heu vingut.
Sort que estem juntes.
Sort que ens estimem. Lliures.
Sou les persones més fortes que conec. Vos estime
Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, Belén Segarra (Sogorb, 1984) és una artista plàstica i il·lustradora que resideix a València.
Treballa com a il·lustradora freelance i directora d'art en diferents projectes audiovisuals i fotgràfics.
Les seues il·lustracions són recognoscibles a l'instant. Personatges i mons que apareixen innocents, però que quan els mires es tornen complexos. Un joc entre l'ingenu, el sobrenatural, el delicat i el rocambolesc.