L'espill de la bellesa ens convida a un viatge al cor de la bellesa, característica bàsica de l’art japonès i, amb tota probabilitat, el tret més fàcilment reconeixible de quants el defineixen. A través d’un nombrós i heterogeni grup de peces que inclouen gravats, escultures, màscares, llibres il·lustrats, ceràmiques, teixits, pintures, monedes, obres cal·ligràfiques, segells, paravents, nines i diferents objectes d’ús quotidià, la mostra ens proposa un recorregut per les diverses manifestacions d’aquesta qualitat estètica que, en el cas del Japó, va indissolublement unida a la natura, entesa aquesta com un tot del qual també l’ésser humà en forma part. D’ací l’enorme i robust tronc –“la bellesa natural”– del qual n’ixen les distintes branques d’aquest arbre al·legòric que enfonsa les seues arrels en la dialèctica entre el realisme i l’estilització, els dos pols oposats sobre els quals graviten harmònicament les representacions de la natura que ací se’ns presenta.

Per la seua part, Japonismes aprofundeix en el fenomen del japonisme, com es coneix la influència profunda i perdurable de l’art i la cultura japonesa a Occident, s’estén molt més enllà d’una simple tendència. Aquesta moda, que va començar a mitjan segle XIX, es caracteritza per un intercanvi complex i polifacètic que ha transformat les arts visuals, la música, les arts decoratives i, fins i tot, la cultura popular global.