Falsificar art és una operació que té fonamentalment un objectiu econòmic: cada cert temps, els periòdics publiquen la notícia que algú ha estat enxampat intentant vendre una obra falsificada a un museu o a un comprador incaut. És un negoci rendible i en expansió, en primer lloc perqué la majoria de les vegades aconsegueix el seu objectiu i dona gat per llebre. De fet, desconeixem la quantitat d’obres d’art falses que, darrere d’un cordó de vellut roig que impedeix d’aproximar-nos-en massa, s’exhibeixen als museus del món. Alfarrassant, sense mirar massa prim, el director del Metropolitan de Nova York reconeixia que el 40% de les obres exposades podien ser falses. No és una xifra irrisòria. Però si hom falsifica obres d’art és perquè existeix una demanda sol·lícita —i inexhaurible, pel que sembla— que conjumina dues característiques principals: vol posseir objectes tan preuats (econòmicament i socialment) com una obra d’art i, d’altra banda, es deixa seduir per l’avarícia que implica comprar un objecte car a preus més barats. Per això l’art modern no s’entén sense la conjunció de plaer —de delit— estètic i mercat capitalista.

L’art sempre ha acomplit una funció essencial des que som humans. És, de fet, una cosa que ens identifica com humans: els nostres ancestres no ens deixaren paraules, però sí dibuixos sobre les parets de les coves. Imaginem la complexitat d’aquelles societats precisamente perquè tenien art. Ara l’art, a més de continuar acomplint moltes funcions immaterials, també té un inequívoc rerefons material, crematístic. I per això també falsificar art és un delicte.

Per a parlar de tots aquests aspectes relacionats amb la falsificació artística, en el MuVIM celebrarem una taula redona i col·loqui posterior en la qual participaran Carmen Gracia, historiadora de l’art, directora honorària del Museu de Belles Arts de València i comissària de l’exposició «Fals. L’art de l’engany o l’engany de l’art» que s’exposa al museu; Gemma Contreras, directora de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVACOR+I) Antonio López, cap de la Unitat de Patrimoni Històric de la Policia de la Generalitat Valenciana; i Amador Griñó, cap d’exposicions del MuVIM.