Berlanga no s’acaba mai

El director de cinema Luis García-Berlanga Martí és una font inspiradora, inesgotable, per a editorials, per a cineastes, per a programadors culturals, per a museus com el nostre...

La seua producció cinematogràfica, o la seua vida en general és molt susceptible de ser narrada, interpretada, des de molts punts de vista. I, en eixe sentit, l’exposició «Visca Berlanga! Una història de cine», enllestida pel MuVIM, és una contribució al propòsit de reforçar la presència de Berlanga en la memòria col·lectiva i, igualment, una aportació al coneixement —des d’un punt de vista rigorós i, si escau, crític— d’una figura tan transcendent en la història de la filmografia.

Però el nostre museu també ha trobat lloc per al retrat íntim del personatge: en aquest cas gràcies a les imatges atresorades per El Flaco, un dels artífexs més valorats del panorama fotogràfic a casa nostra.

Aquesta mostra, «Berlanga por El Flaco», és una declaració d’amistat intensa envers el cineasta, sorgida dels records d’un fotògraf que va compartir amb ell moments clarament inesborrables. Així, els sentiments es van convertir en fotografies i ara, en ocasió de l’Any Berlanga, aquells retalls de vida ixen dels calaixos per tal d’evocar, en blanc i negre, un dels valencians més universals del segle XX i un dels directors de cinema que més ens han marcat.

Gràcies a El Flaco, en el centenari del naixement de l’homenatjat, retrobem un determinat Berlanga que, en bona part, ens sorprendrà. I és que, efectivament, Berlanga no s’acaba mai.       
 

Rafael Company, Director del MuVIM

Berlanga a València, per El Flaco

Sempre em va transmetre bon rotllo el Berlanga. El seu somriure i la seua cordialitat i les vegades que ens vam trobar tots aquests anys, ens va acostar. Em feia molt de cas quan li demanava una foto i m'hi donava totes les facilitats; fins i tot alguna vegada em va demanar que li'n fera alguna. Va ser un goig conèixer-lo de prop i compartir el seu riure, la seua mala llet i el seu bon humor.

El 2004 vaig prepara una expo per al Café Negrito (La gorra del Negrito), i quan li vaig explicar per a què era gorra que ara li oferia, se la va col·locar i va posar-hi. “Espere que no em contagies els polls d'algú a qui ja li l'hages posada”, em va dir. El dia del seu aniversari, a Peníscola, li vaig regalar una foto gran amb Elia Kazan i, posteriorment, per al seu 80è aniversari, li vaig enviar a Madrid un paquet de fotos, fet que he recordat aquests dies per un carta d'agraïment que em va escriure i que vaig recuperar per atzar.

Aquesta exposició va començar a gestar-se, sense que jo en fora conscient, quan Luis va morir el 2010. Vaig buscar al meu arxiu fotos antigues per a la cartellera Turia, supose que per a fer-li una necrològica a les xarxes, i en vaig trobar bastants imatges. Més tard, quan vaig revisar el meu arxiu analògic per a l'expo La València del Flaco, a La Nau, i quan revisava negatius de la Mostra de Cinema de València, vaig estar veient Berlanga per ací i per allà.

Durant aquest darrer any de pandèmia m'han arribat molts missatges sobre les celebracions d'aquest centenari de Berlanga, així que un dia vaig decidir ajuntar totes aquestes fotos i veure si tenia material suficient per a fer-li el meu propi homenatge a aquest amic i gran personatge.

No hi està tot el que va fer Berlanga a València durant els meus temps de fotògraf. Per exemple, quan el van nomenar Doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València, jo em trobava a Cuba en el soterrar del Che Guevara i dels altres guerrillers que van trobar a una fossa a Bolívia. M'ho vaig perdre pels pèls, perquè sí que tinc una foto del dia següent del nomenament, durant una taula redona amb actors secundaris de les seus pel·lícules que va moderar el meu company Antonio Llorens. Tampoc no vaig cobrir professionalment, perquè no m'ho van demanar, els anys que don Luis va ser membre del Consell Valencià de Cultura.

Al final de tot el procés vaig reunir 180 imatges, de les quals n'he seleccionat 80 fotografies: un breu recorregut de la meua relació fotogràfica amb el personatge, que espere que vos agrade i que servisca per a contribuir humilment a recordar l'inoblidable Luis García-Berlanga, que ens va ensenyar a pensar, sofrir i gaudir amb les seues grans obres, claus en la història del cinema.

José García Poveda, El Flaco