El Poema del vell mariner de Samuel Taylor Coleridge, que Blackwood va llegir "de mala gana" quan era jove, es va convertir més tard en una revelació que va calar en la seua vida i obra. El seu relat teixeix una profunda connexió amb els elements de la natura, i reverbera amb les experiències profundes que la natura imparteix. Aquesta connexió amb la natura evoca la tradició d’artistes com ara el valencià Joaquín Sorolla, el qual va utilitzar el seu art per a capturar la llum i la bellesa del cel espanyol, així com la relació de l’ésser humà amb l’entorn.

El nucli temàtic de la seua obra està profundament arrelat en les respostes emocionals al món, com ella articula de manera commovedora: "Aquest treball és molt emocional per a mi; faig aquest treball per a salvar la meua pròpia vida, ja que el món pot ser molt cruel". Aquest sentiment subratlla la funció terapèutica del seu art, i posiciona la seua fotografia com un mitjà per a explorar les complexitats i crueltats de la vida.

Les fotografies de  Blackwood exploren la delicada interacció entre l’abstracció i la representació figurativa, i posiciona el seu treball dins d’un discurs històric de l’art més ampli que es basa en els llegats dels pictoralistes i els pintors del camp del color. Com assenyala Barbara Rose en el seu assaig On the edge, l’obra de Blackwood existeix en el precipici de l’abstracció, un espai liminal entre la vida i la mort.

Central a la visió de Blackwood hi ha una profunda sensibilitat envers els ritmes i patrons de la natura. L’obra ressona amb les tradicions dels pintors impressionistes, que també es van esforçar per capturar moments fugaços en el temps. Tanmateix, el seu enfocament contemporani evoca un sentit de moviment i fluïdesa que desfia la percepció de l’espectador.

En conclusió, la fotografia de Blackwood és un ric tapís a partir dels fils de la ressonància emocional, del compromís ambiental i l’exploració artística. A través de la seua lent, Carolyn Marks Blackwood captura no només la bellesa de la vall del Hudson, sinó també les complexitats de l’existència en un món sovint marcat per la crueltat i la indiferència. Un recordatori que el món encara és bell, de moment.

Roberto Polo