Rafael Armengol ha perseguit capturar aquesta aura durant la seua trajectòria artística amb tot tipus de retrats. Tot i ser una de les seues facetes més desconegudes, aconsegueix captar les personalitats del seus subjectes, i crea una connexió autèntica entre l’espectador i el retratat.

La present exposició està realitzada entre 1958 i 2024, i serveix com un fascinant testimoni del compromís de l’artista amb la investigació de la percepció del color i la reproducció d’imatges en premsa, televisió i plataformes digitals. Per a això ha desenvolupat un mètode de creació que és alhora artístic i científic.

El seu ampli coneixement de la història de l’art li permet apropiar-se d’elements d’èpoques passades i generar noves lectures entre la ironia, l’amabilitat i l’escepticisme, que genera una tensió creativa que va més enllà de l’exquisit realisme de la seua obra.

Esmentàvem els retrats del Faium, i Rafael Armengol ens descobreix ara el seu el Faium més personal en reunir part dels retrats realitzats en la seua extensa carrera. Persones anònimes per a nosaltres, com els retratats de la necròpolis egípcia, però que ens permeten apreciar una humanitat viscuda i percebuda pels inquiets ulls de l’artista. Quan els contemplem, ens veiem immersos en una multitud que ens mira i ens converteix en part de la representació.

Amador Griñó

Comissari i cap d'exposicions del MuVIM