En un jardí, plantes, flors, arbres o arbustos creixen, es desenvolupen i es transformen tot seguint les lleis de la natura, la genètica i el temps. La vida segueix un cicle clar. Cada llavor plantada és un acte d’esperança, un compromís amb la continuïtat del cicle de la vida, un testimoni de la interconnexió de tot allò viu, que segueix una pauta orgànica, predicible i ordenada, però sempre moltes vegades imprevisible. Aquest cicle natural és similar en l’evolució constant de la nostra pròpia existència. Els fillols que broten, les flors que es marceixen, els fruits que cauen a terra, tot al jardí natural està impregnat per la noció de canvi continu. Cada planta és com un fragment d’història que segueix un camí propi, però que s’insereix dins d’un tot més gran, que és la mateixa vida.

De la mateixa manera, els jardins de retalls d’Ana Karina són una manifestació de la vida, un tot que es construeix a partir de fragments formats per tot el que hem experimentat, conservat i, fins i tot, perdut. Un recordatori que tot el que es trenca o que sembla incomplet pot adquirir valor si forma part d’alguna cosa molt més gran. Igual que una llavor, que en contacte amb la terra crea una xarxa que sosté la vida, aquests parracs tenen un potencial ocult que espera per a créixer i donar els seus fruits a través d’un procés que continu creixement, renovació i transformació.

Tots dos jardins, cadascun a la seua manera, ens inviten a reflexionar sobre el valor del que es conserva, del que es deixa anar i del que es transforma, i s’adona que la bellesa no resideix en la perfecció, sinó en la capacitat de trobar significat en allò que se’ns ofereix, ja siga a través d’una tela esfilagarsada o d’una flor marcida. Perquè què és la vida sinó un compendi d’experiències i moments que, fragmentats, troben el seu lloc en el paisatge infinit de la nostra existència, i que formen un mosaic únic que sempre és digne de gaudir.