Translúcides, la intervenció de Julieta en aquest vitrall, es presenta per a commemorar el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència de Gènere.
Avui el vitrall és el canal pel qual discorre el crit silenciós d’una artista que de forma didàctica vol prevenir entre colors i línies. Prevenir per a evitar el risc entre emocions i actituds. Educar per a prevenir la violència —en qualsevulla de les seues facetes— és una senda per a la invalidació d’éssers violents que generen excessos contra la dona i les xiquetes.
No ens queden més xifres amb què amenaçar, només accions per a prevenir. Julieta vol transmetre que hi ha molt per fer; que aquest dia és una assignatura pendent per a cada ésser humà que habita el planeta; un món on succeeixen coses màgiques i meravelloses, encara que també sòrdides i miserables.
Els dos rostres busquen l’esperança en un son reparador i etern. Unides per la frondositat del fullam i acompanyades per dos ocells del paradís amb una branqueta d’olivera persegueixen la pau i la unió. Dels seus ulls tancats brollen llàgrimes de sang pel dolor vist més que no sentit. I de les seues boques brolla el vòmit roig per allò que mai no degué succeir. Dues cares nítides que ens captiven pel detall iconològic, les línies contundents i els colors que, de manera inquietant, ens narren una història més.
És l’essència dels seus rostres translúcids la que les converteix en fades ferides de mort; allò viscut per una és de totes. La intenció de l’autora ens obliga a sentir-nos, a unir-nos com a germanes carnals, aquesta sororitat a milers de quilòmetres de distància amb milers de memòries frustrades.
Sempre les mateixes, en qualsevol lloc del món; torna a succeir.
Belén García Pardo
Doctora en Filosofia
Membre d’AVCA
Julieta XLF, nascuda a València el 1982, és llicenciada en Belles Arts i Màster en Il·lustració per la Facultat de Belles Arts de Sant Carles, Universitat Politècnica de València. Actualment continua experimentant i formant-se en diferents disciplines que combina amb la seua activitat laboral, la pintura mural.
El treball de Julieta, des de 2004, se centra bàsicament en intervencions murals a l’espai públic, tant el nacional com l’internacional, i es poden trobar els seus treballs a Espanya, França, Itàlia, Grècia, Sèrbia, Bèlgica, Luxemburg, Xile, Mèxic, Bolívia, els Estats Units i un llarg etcètera.
A més a més, participa activament en certàmens, exhibicions i convocatòries d’art urbà, art de carrer i de graffiti com ara: Sagra della Street Art (Itàlia), M.I.A.U. Fanzara (Espanya), Latidoamericano (Bolívia), Festival Rekonstrukcija Belgrade (Sèrbia), Grenoble Street Art Festival (França), If walls could Speak, Amsterdam (Països Baixos), Underground Effect, París (França), Kufas Urban Art (Luxemburg), Bristol Upfest (Regne Unit) i tot aquell esdeveniment on és requerida, la inspiració temàtica o objectiu del qual coincidisca amb els seus principis i valors socials als quals està molt aferrada.
En les seues obres descriu, a través de l’ús del color i del ritme de les línies, la seua filosofia de vida. Imagina i crea a partir del que la Natura li mostra, no en va utilitza l’art urbà com un laboratori-espai per a la reflexió i per a sacsejar, suaument, les vides d’unes altres persones. El discurs de les seues intervencions condueixen l’espectador cap al respecte del nostre entorn natural i a la necessitat de preservar-lo. El concepte en la seua obra se sustenta en la integració i en la idea de bellesa, com ara els fonaments sobre els quals sustenta la narració de les seues històries; en aquesta narració, serà la figura de la dona el punt de partida de les seues pròpies aventures i reflexions. Una crida d’atenció que ens convida a reconnectar-nos amb l’energia de tot el que existeix.
Julieta manté en el seu discurs pictòric que la reivindicació és vital per al canvi, que avui dia el món està en una balança i que s’inclina, de forma injusta, d’una part de la seua ciutadania. És l’hora d’aportar des de la seua disciplina, i ho està fent fa anys, un granet de sorra en la convulsa i desgastada societat mundial de 2024.
Des dels seus començaments al carrer, tot enfrontant-se a l’espai i als seus objectius, Julieta defensa una manera d’entendre l’art urbà com el canal obligatori per a crear la consciència en base a la responsabilitat social corporativa, que tant es demanda a les empreses, i que ella apel·la a l’individu. Som la baula necessària per a la reorganització d’un planeta convuls replet de desigualtats.
