«Els 150 dibuixos exhibits son un autèntic tresor de la història europea i mundial, plens de reflexions que, huitanta anys després, encara són actuals», expliquen els comissaris. «Caricatures que ens parlen de tots els grans temes i fronts bèl·lics, esdevenint un gran fris de la conflagració més gran que el món ha viscut», assenyalen.

Unes peces dibuixades per a «combatre l’innegable poder d’atracció de l’esvàstica com a símbol del nazisme», amb un estil que moltes vegades s’avança estèticament a la seua època i que acosta l’executòria d’Armengol a les estètiques del còmic d’anys posteriors. En tot cas, les seues caricatures respiren una tensió humana i política «que ens interpel·len hui en dia sobre els límits de l’humor»,  subratllen igualment els comissaris.

Els visitants de l’exposició del MuVIM seran els primers a contemplar de manera extensa la qualitat dels dibuixos d’Armengol produïts per al Ministeri de la Informació britànic (MOI), i en unes dimensions molt més grans que les que van veure els lectors de la premsa mundial que –d’Amèrica a Oceania– van seguir la seua obra abans que la pau les fera caure en l’oblit.

El diputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, Paco Teruel, ha volgut fer evident la satisfacció de la Corporació provincial en ser el MuVIM qui «esdevé el centre expositiu que assumix en primer lloc la difusió d’una part tan important de l’obra original de Mario Armengol, l’únic ciutadà espanyol que va treballar massivament per a la propaganda dels aliats durant la Segona Guerra Mundial». La mostra, com assevera també el diputat, és excepcional «tenint en compte la dificultat de localitzar peces originals de caricatures preparades per a la premsa, que difícilment sobreviuen en el seu format original».

Tot incidint en això, el director del MuVIM, Rafael Company, ha recordat que es tracta d’un llegat «preservat primer per l’autor i després per la seua família, i conservat amb una consciència patrimonial molt digna d’elogi». Justament, l’actitud de les esmentades persones, i la seua generositat envers el museu, són factors decisius per tal que ―en paraules de Company― «la nostra institució puga donar a conèixer al públic valencià, espanyol i europeu l’obra d’un autor imprescindible en la història de la caricatura de guerra». En el mateix sentit, dos portantveus familiars, Gil Armengol i Gasull i Lindah Kiddey, han llegit sengles declaracions on han glossat la figura de Mario Armengol i, igualment, han agraït al museu i a la Diputació la realització de la mostra.

Company ha glossat la figura de Mario Armengol definint-lo com un soldat que, «armat primer de fusell i després de tinta», va posar tot el seu talent i enginy «en el costat correcte de la Segona Guerra Mundial» i va deixar a la posteritat «molts retrats d’Adolf Hitler, d’aquell dirigent farcit d’odi que va seduir la pròpia societat fins a la degradació col·lectiva». 

Per la seua part, Amador Griñó, cap d’exposicions del MuVIM, ha posat de relleu que Armengol és un dibuixant i dissenyador que «des de l’exposició de València deixa de ser un desconegut a les nostres latituds, o pràcticament un desconegut per al gran públic, per a tornar a entrar en la història gràfica espanyola i europea amb una excel·lent exposició i un extens catàleg que, gràcies a la tasca d’investigació i reflexió dels comissaris, no només mostra els dibuixos sinó que els analitza i dissecciona de manera precisa i partint d’un bagatge intel·lectual ben solvent».

A més, l’exposició ―que s’organitza temàticament amb propòsit pedagògic― s’enriqueix amb una menuda mostra de monedes que portaven a la butxaca els soldats que van patir aquella guerra: una aportació que s’endinsa en la difusió massiva de símbols que les caricatures exhibides volien destruir o defensar.

Definida la transcendència del redescobriment de l’obra de Mario Armengol, el MuVIM treballa amb la clara intenció d’aconseguir la itinerància d’esta col·lecció de dibuixos, tan important, per diverses ciutats d’Espanya i d’Europa: en primer lloc, la relació s’ha establert amb el MNAC de Barcelona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, entitat que ha col·laborat amb el museu de la Diputació i que acollirà les caricatures en la tardor del pròxim any.

«Tinta contra Hitler» serà visitable en el MuVIM fins al 16 de febrer de 2025.