Arran d'eixa aspiració, els subjectes no deixem, per una banda, d'evitar el dolor i el displaer, i, per l'altra, d'experimentar intenses sensacions plaents. En sentit estricte -conclou Freud la seua argumentació-, el terme "felicitat" sols s'aplica al segon fi, per ell anomenat "principi del plaer".

Un plaer que, malgrat que l'associem quasi immediatament amb la sexualitat, s'estén a multitud d'àmbits relacionats amb la disminució d'eixe displaer, com ara el menjar, la beguda, la companyia, el descans, la diversió o el mateix sexe. Àmbits on el gaudí d'alguna cosa guarda, paradoxalment, relació amb el displaer que evitem satisfent eixes necessitats.

Així, el plaer apareix indissolublement lligat amb el displaer, en tant els éssers humans -amb major o menor consciència- sentim l'amenaça del patiment que ens arriba del mateix cos, de les tenses relacions amb altres éssers humans i de la intempèrie, per citar les tres fonts primordials enunciades pel mateix Freud, per això anhelem la felicitat que proporciona espantar tan gran amenaça.

La societat del benestar està pensada precisament per a això: perquè els subjectes vivim plàcidament. Malgrat tot, una vegada ens acostumem a això, el plaer s'entebeeix, afavorint la demanda d'una major intensitat a la recerca d'eixe "més enllà del principi del plaer" que Freud vinculava amb certa pulsió indòmita. I, així, el plaer i el displaer adopten noves formes, provocades per eixa tensió superior.

El III Premi Internacional de Cartells MAKMA pretén sotmetre a debat eixa tensió entre el plaer i el displaer, tan consubstancial al fet humà, animant a quants se senten concernits per allò a reflectir-ho plàsticament. Alguns dels àmbits on eixa dialèctica es produeix ja han estat enumerats, però caben altres. Així com la recerca del plaer i l'evitació del dolor poden donar lloc a múltiples i imprevistes connexions.