Amb aquesta improvisació es vol homenatjar als artistes de carrer: músics, pintors, mags, mims, ballarins, actors, etc. Tanta creativitat i tant art en els carrers de tot el món que no arriba a tenir un reconeixement. Milers d'artistes i virtuosos sense oportunitats i que no aconsegueixen viure del seu talent en la majoria dels casos. Són artistes invisibles.

Eduardo Guerrero és el nou prodigi del flamenc. La crítica especialitzada diu que és brutal, radical, que balla amb ràbia, amb les vísceres. Destaquen la seua tècnica portentosa, els seus girs perfectes i sobretot, que mai perd l'elegància, l'estil, que és el seu senyal d'identitat.