El paper ha acomplit, sens dubte, un paper clau en la història de la humanitat: va substituir altres suports de l’escriptura més difícils d’aconseguir i utilitzar (tauletes de cera, papir, pergamí, etc.) i el seu preu assequible va contribuir a estendre la cultura —les noves idees— a capes socials que fins aleshores no havien pogut disfrutar-la. Es pot ben dir sense exagerar massa, doncs, que el paper va ajudar a transformar el món.

Ara bé, l’ús massiu del paper també comportava i comporta problemes: en primer lloc, perquè exhaureix recursos naturals de gran vàlua ecològica (els nostres arbres), però també perquè pot resultar un gran contaminant. Ara, amb els nous suports digitals de l’escriptura, potser ha arribat l’hora de demanar-se quin és —valga la redundància— el paper que ha de jugar el paper en la nostra societat.