Aquesta maqueta ja va estar fa 15 anys exposada en el MuVIM, des de març de 2003 a mitjan 2004. Ara, el seu director, Rafael Company, l'ha volgut recuperar i els visitants del museu poden tornar a gaudir i descobrir com era l'horta valenciana i el traçat urbà d'una València del segle XVIII, que amb prou faenes arribava als 45.000 habitants.

La maqueta, un treball artesanal dirigit per l'estudi de Vicente Herráiz i Lucas Gómez (que ha utilitzat més de 100.000 hores per a l'execució del projecte), s'ha dissenyat a escala 1:500, policromada i amb materials plàstics. Compta amb 50.000 arbres i 450 illes de cases, i tots els edificis estan tallats i pintats a mà.

La Unitat de Documentació de la Diputació de València, en aquell moment dirigida per Fernando Muñoz Nebot, va aportar en el seu moment iconografia, cartografia i bibliografia del segle XVIII, sobretot, de Marcos Antonio d'Orellana i cronistes com Teixidor i Vicente Boix.

El plànol original manuscrit del pare Tosca va ser acabat de dibuixar en 1704 (quasi un segle després de l'elaborat per Antonio Mancelli en 1608 amb traços més esquemàtics) i actualment es conserva en el Museu Històric Municipal. Cap a 1738, quan Tosca ja havia mort, va eixir a la llum la versió gravada i reduïda del seu plànol en la impremta d'Antonio Bordázar d'Artazu.

El director Rafael Company ha recuperat aquesta maqueta dins del seu objectiu de retornar al MuVIM la seua identitat com a “museu de les idees”, una identitat que al costat de les noves propostes expositives i una renovada permanent comença ja a ser ja una realitat ferma.

A la maqueta es pot vore una Església de San Agustí irrecognoscible, perquè la van esfondrar i la van tornar a reconstruir totalment diferent; un Palau Real que Napoleó va destruir; un San Piu V sense cúpula; la torre del Temple des de la qual Jaume I va rebre l'alliberament de la ciutat o un Palau de la Generalitat amb una sola torre perquè la segona es va construir en els anys 50 del segle XX.