L'eslògan que fera servir l'artista Barbara Kruger el 1989 per a la seua peça homònima Your Body is a Battleground és el referent perfecte escollit per l'artista per a dissenyar un pla d'acció amb el cos com a element central. El seu objectiu? En sintonia amb el de Kruger, distingir el lloc que ocupa en determinats conflictes polítics, socials i econòmics el cos femení en l'actualitat. El cos com a territori en el qual succeeixen el sotmetiment i la violència, però també des del qual poden canviar-se les coses. Així, són dibuixades diverses actuacions sense caricaturitzar.
Despunta el poder transformador del llenguatge artístic de Barbiturikills, que des d'un discurs feminista inclusiu i els seus característics personatges convertits en conills antropomòrfics, desmunta els estereotips de gènere i combat la violència masclista amb un humor satíric capaç de remoure consciències. Que els personatges apareguen junts, en una composició harmònica, tot representant cada qual una dona que s'expressa en llibertat, assenyala la importància del suport mutu al qual diem sonoritat, tan necessari per a caminar imparables cap a la igualtat de drets, de tractament i d'oportunitats en un món més just, per al qual tota contribució és crucial, ací i ara.
Podem dir que no és debades l'elecció de la tècnica, ja que el grafit evoca la immediatesa, la pressa per transmetre un missatge que és vital i urgent del carrer estant. Especialment, el mural crida a contribuir amb aquest objectiu col·lectiu des de la individualitat de cada persona que l'observe i empatitze amb els relats que conta a l'espectador, ampliació dels missatges feministes de tantes altres artistes al llarg de la història de l'art. Tendeix així, des del seu univers particular i recognoscible, un pont entre les reivindicacions d'aquelles artistes i les seues per a fer-les arribar a tota la societat.
Marisol Salanova, crítica d'art
Llicenciada en Belles Arts i Màster en Arts Gràfiques per l'UPV. D'origen conceptual, es va interessar des dels seus començaments (allà pels primers 90) pel format gran, però no és fins anys més tard quan es decideix a prendre el carrer.
Després d'un parèntesi artístic en el qual va primar el treball de dissenyadora gràfica, comença a compartir estudi amb un grup de grafiters (l'XLF) i com que se sentia atreta per aquesta disciplina inexplorada per a ella, comença a pintar amb aquests. A partir d'ací, la seua vida es converteix en un caos meravellós. En un primer moment pintava sempre en companyia, però a poc a poc comença a desenvolupar projectes en solitari i paulatinament va aprofundint en el seu univers i en el seu discurs.
Aquest no va ser el primer col·lectiu al qual pertany. Prèviament havia format part de Respeto Total, amb un projecte molt diferent.
Els seus dibuixos tenen històries a contar. Històries alegres, àcides, divertides i un punt reivindicatives: Revolució, amor i humor.
Per a ella els conills són un instrument gràfic i expressiu, molt útil per a plasmar el seu discurs i per a ser identificada als carrers.
Vinz Feel Free