La seua il·lustració té un caràcter social molt notable; pintures que tracten de descriure el comportament de les masses amb recursos que recorden molt el surrealisme, amb la descontextualització d’escenes i objectes que atorguen a la imatge una poesia que ajuda a treballar sobre el popular i el mundà tot escapant de l’evidència. La barreja de tècniques, un traç solt i atrevit o la importància de la taca emmarquen el treball de Visa en un punt indeterminat entre la pintura i la il·lustració.