La Terra té el suficient per a calmar la fam de tot el món, però no l’ambició”. Aquesta sentència de Mahatma Gandhi reflecteix perfectament el que està en joc quan parlem de la problemàtica mediambiental, que és tan com dir de la nostra relació, sempre controvertida, amb la natura que ens envolta.

 

Des que l’ésser humà es va fer sedentari i va parcel·lar un tros de terreny per a assentar-se en un territori on viure, ja estava agredint la terra que, en essència, es mantenia incòlume.

 

Així, la tan redita acció humana, com a causant dels desastres naturals que actualment patim, no deixa de ser un oxímoron, per quant la natura es troba sempre sotmesa a la calma tensa de qui l’admira, alhora que la envaeix.

 

L’envaeix, perquè som conscients que en depenem per a la supervivència, tot extraient-ne els recursos naturals necessaris, tot i que la invasió tinga, com un dels seus efectes no desitjats, la sobreexplotació del sòl.

 

I l’admira, perquè és la mateixa natura la que també ens envaeix amb les seues manifestacions excessives en forma de pluges torrencials, tornados o terratrèmols, tot provocant en nosaltres el terror i, alhora, l’atracció per allò bell i allò sinistre de les seues aparicions.

 

Per tant, reprenent la sentència de Gandhi, es tracta que la dialèctica entre l’ésser humà i la Terra done lloc a una síntesi equilibrada.

 

Que la natura, sempre exposada a l’acció humana en la seua cerca d’espais on viure i dels quals extraure aliments que calmen la seua fam, no siga objecte d’una desmesurada ambició.

 

D’ací que allò de “Sostenible/Insostenible”, lema del V Premi Internacional de Cartells MAKMA, s’adrece a tots aquells que se senten concernits per aquesta dialèctica, a fi de donar llum, i per què no ombres, al voltant de tan difícil equilibri.

 

Un equilibri, igual que el pròpiament mental del que deriva tan problemàtica ambició, que sense dubte puga donar joc a l’hora de crear els cartells que reflectisquen tan gran tensió.