Les ciutats són matèria primera per al pensament, l'art, la creació, la cultura... El territori marca, modela i influeix els creadors. És el cas de Miquel Navarro. És a la seua Mislata natal, a les séquies dels camps, o a les terres que llauren els veïns, a la casa familiar del barri de la Moreria o a les fàbriques del poble, on l'escultor pren les referències que desenvoluparà en la seua trajectòria futura. De xiquet, pren elements del seu entorn que projectarà en les seues ciutats de terracota, zinc, fang...

Tot el que es veu, tot el que es viu i tot el que se sent alimenta el llenguatge de l'artista. L'horta, els corrals, els insectes, l'aigua de les séquies, el fang i les xemeneies industrials conformen la infància de Navarro, que no és aliè a la propera València. Aquesta fisonomia determinarà les ciutats imaginades de l'escultor.

Afortunadament, l'art no se cenyeix a la realitat. Les ciutats miquelítiques  no són agafadors d'objectivitats; són metafòriques, plenes de simbologia i significats. Les urbs són producte de la història, símbol del poder i del territori on l'ésser humà reuneix els seus coneixements i obsessions, els seus desitjos i les seues frustracions, els seus èxits i els seus fracassos. Hi roman l'inhòspit de la intempèrie, el desfici de l'inhabitable, la soledat de les grans vies i el buit d'allò perdut. Tot això es pot apreciar en les creacions de Miquel Navarro, una obra que convida a confrontar idees.