Mai en la història contemporània de la cultura espanyola la música i la literatura han marxat tan unides com en els anys vint i trenta del proppasssat segle XX. L'anomenada generació del 27 —o de la República— va estar formada per poetes, ben coneguts per tothom, com ara Cernuda, Lorca, Alberti, Salinas, Guillén, Prados, etc. Escriptors que van ser quasi sense excepció —i al contrari que els seus col·legues del 98— grans melòmans. Però, junt a aquest renovat corrent literari, també va sorgir una generació de músics de notable qualitat, l'evolució de la qual es veuria dramàticament truncada per la Guerra Civil (1936-1939). Entre ells hi havia els Halffter (Rodolfo i Ernesto), Julián Bautista, Salvador Bacarisse, Remacha, Pittaluga; els catalans Toldrà, Mompou, Gerhard i Blancafort o els musicòlegs Adolfo Salazar, Bal y Gay i Salas Viu. La figura fonamental o alma mater a la qual tots, en major o menor mesura, van seguir fou la de Manuel de Falla: serà el seu mestratge el que encoratjarà la marxa d’estes avantguardes que intentaran conciliar innovació amb tradició.
Manuel de Falla (1876-1946)
L'exili, posterior a la Guerra Civil, de molts d'estos músics farà que part de la seua obra quede deslligada de la matriu cultural espanyola i que, hui dia, encara un gran nombre de les seues composicions siguen desconegudes. A poc a poc estes obres es van recuperant, encara que desgraciadament no tenen la presència que mereixerien tindre a les sales de concerts. Este concert que ofereix ara el MuVIM intenta pal·liar eixa absència, posant en valor l'obra d'uns autors que van meréixer millor sort.
.
Bernardo García Huidobro
Les entrades són gratuïtes i es repartiran (màxim dos entrades per persona) a partir de les 11 h en el vestíbul del museu
Sense entrada no es podrà acceder a la Sala d'Actes
Bernardo García Huidobro naix a Santiago de Xile, on inicia els seus estudis musicals en al Conservatori de la Universidad de Chile, continuant-los posteriorment a l'Institut de Música de la Universidad Católica de Chile. Realitza estudis de guitarra amb Arturo González i Oscar Ohlsen, tenint com a professor d'harmonia i anàlisi a Carlos Botto. En 1974 ve a Espanya becat pel Ministeri d'Afers exteriors espanyol, on estudia amb Regino Sainz de la Maça, Ricardo Fernández Iznahola, Domingo Carvajal i Carmelo Martínez. Assisteix als Cursos Internacionals de Granada i posteriorment amplia estudis d'anàlisi musical amb Aristides Carra. Com a docent ha sigut professor al Conservatori de Ferraz de la Comunitat de Madrid, director i professor a l'Escola Municipal de Música de Collado Villalba i professor de l'Escola de Música Pare Antonio Soler de San Lorenzo dEl Escorial. També ha sigut col·laborador de la Societat Estatal Cinqué Centenari i actualment es dedica a la interpretació en forma exclusiva. Ha fet concerts a Xile, el Brasil, els Estats Units, Alemanya, Suïssa i permanentment està actuant en diverses ciutats espanyoles, incloent-hi presentacions en recitals i amb orquestra com també formant part agrupacions de cambra. Ha gravat per a Ràdio Nacional d'Espanya i Televisió Espanyola.