Com sol passar amb la majoria d'invents de la humanitat, per a desenvolupar un artefacte tan complex com la impremta, van confluir diferents tradicions tècniques que Johannes Gutenberg (1398-1468) va saber combinar a un mateix temps: els procediments d'impressió xilogràfica sobre fusta o la inveterada tradició de la premsa de vi són precedents necessaris de la impremta.

Durant cinc segles s'ha utilitzat el mateix sistema d'impressió inventat per Gutenberg

La seua gran contribució va ser l'ús de tipus mòbils metàl·lics (de plom, si és el cas) i el desenvolupament de les tècniques procedimentals que això implica, com per exemple fondre els motles, dissenyar de matrius o desenvolupar sistemes de càlcul d'elements discrets (per exemple, decidir quines són les lletres que més es repeteixen en un text). L'ús de tinta a base d'oli i d'una premsa de fusta semblant a la de caragol que usaven els cellerers són altres elements aportats pel de Magúncia. La combinació de tots aquests elements en un únic sistema pràctic és la gran aportació de Gutenberg.

Tipus mòbils com els inicialment concebuts per Gutenberg

De la importància de l'invent de Gutenberg parla prou el fet que, fins a l'arribada de l'edició digital en les acaballes del segle XX, durant quasi cinc segles s'ha vingut emprant —amb diversos perfeccionaments tècnics, òbviament— el mateix sistema dissenyat per ell en el segle XV per a la impressió de llibres, periòdics i tot tipus de fullets.

En el MuVIM conservem una reproducció fidel de la primera impremta, cedida per l'Associació del Senat del Museu de la Impremta del Puig. Ara, amb motiu del 20é aniversari de la Bibloioteca del MuVIM no solament es podrà contemplar la maquinària, també es faran impressions en directocon les que conéixer el funciomiento d'un dels grans invents de la humanitat.

Horari demostracions:

• Dissabte 19 d'octubre de 18 a 19 hores
• Diumenge 20 d'octubre d'11.30 a 12.30 hores