La forma intermedia
La primera visión de las obras de Luis Moscardó nos tieta a dejarnos llevar, a engancharnos a la belleza formal que late en su caligrafía gestual.
Cuando esa mirada traspasa el umbral, y nos acostumbra a ver en cierta penumbra, con calma, podemos distinguir los reversos de cada trazo, la inmensidad detrás de cada mancha.
La dualidad, duro-blando, rudo-delicado, intenso-liviano, repleto-vacío, nos abre paso y ejerce de anfitriona en esos instantes en que la tela se cuelga y muestra sus marcas vivas, de sudarios, de pergaminos, donde la pintura se condensa formando materia, cuerpo, solido y liviano a la vez, evanescente y fugitiva.
La niebla quiere ocultar el color, y en ese afán lo hace corpóreo, asible y denso.
Piedra... poder... peso... presión... sobre centenares, miles de papeles de seda que se unen y toman el cuerpo de sutiles papiros que reivindican individualidad.
Cartones y escayolas, materiales povera, son los bienes con que se cuenta la historia de esas construcciones, como favelas ruinosas, unos escenarios de guerra urbana, maquetados y encapsulados en el aire.
Lágrimas de risa, dolor en la dicha, materiales de la vida.
Pepe Cosín
Diseñador
En 2019 exposa en Galeria Punt la sèrie Sumergidos, obra sobre diferents suports i tècniques. En 2016 instal·la en el Cercle de BBAA de València Esta noche no dormirás/La última carta. En 2015 A beautiful new world, en el Second Nanjing lnternational Art Festival de la Xina. En 2013, Presa en la masa. Pintures abstractes, quasi monocromes, amb referències paisatgístiques, en la Galeria Kir Royal. Forma part de l'exposició Trucks (Landscape & Artífex) que exposa en el Souzou Museum, la Xina. En 2010, Ceo de farrapos, una mirada sobre la poètica de Luis Pimentel, en el Museu de Lugo.
Entre 2004 i 2010 exposa en la Galeria Trama de Barcelona i Madrid diverses sèries de pintures: El linde del bosque, Viaje de invierno, de clara evocació poètica. Entre 1997 i 2007 realitza en la Galeria Punt de València diverses exposicions de pintura, tant llenços com obra sobre paper, de tall constructiu, amb referències a l'arquitectura de Barragán: Lejos había ciudades, que exposarà també a la Sala Pelaires (Palma) en 2003.
En 1999 exposa a Copenhaguen La piel quemada, Galeria Art DK. En 1997 participa en Igualdad es Diferencias, Generalitat Valenciana, itinerant per la Comunitat, Mèxic i Itàlia. Treballa en la sèrie Dolenta Memòria, que exposarà en 1994 en la Galeria la Dent del Temps, València, Galeria Trinta, Compostela i Museet far Samtidskunst, Roskilde, Dinamarca.
En 1992 exposa a París El café en Bagdad, en la Galeria Phal. En 1991 exposa Arxipèlag en la Galeria Canem de Castelló. En 1987 exposa en la Galeria Luis Adelantado diverses sèries de pastissos i pintures amb al·lusions a figures humanes esquemàtiques.
A més ha participat en diferents fires d'art: ARCO, FIAC, CHICAGO ART, ART COLOGNE, THE SOLO PROJECT BASEL, POSITIONS BERLIN ART FAIR, ESTAMPA y UNE ART. La seua obra està representada en diferents museus i col·leccions: IVAM, Col·lecció Banc d'Espanya, Fundació Bancaixa, Banc de València, Fundació Caixa Sabadell, Museet far Samtidkunst, Nanjing BaiJia Lake (lnternational Culture lnvestment Co, Ltd), Museu de Lugo i Diputació de València.
