Pot ben dir-se que la Modernitat comença amb la lluita —primer intel·lectual, després política— per «alliberar» l'individu de les limitacions, les traves i els obstacles de tota mena que impedien el seu ple desenvolupament personal. El primer dels drets conquistats va ser el de consciència: el dret a creure en Déu segons el propi discerniment i no el de les autoritats. El MuVIM sempre ha parat atenció museogràfica a aqueix esperit emancipatori que va caracteritzar la Il·lustració i, per això, en la seua programació atén els avatars dels moviments que batallen per la igualtat de la dona, una línia d'apoderament personal que s'inscriu plenament en la tradició il·lustrada ja des del segle XVIII, amb antecedents tan cèlebres com la francesa Olympe de Gouges o l'anglesa Mary Wollstonecraft..
Mary Wollstonecraft (1759-1797)
Aquesta exposició, que complementa el cicle «Franquisme i resistència», pretén cridar l’atenció sobre el paper subordinat al qual el règim va condemnar les dones, revertint els avanços legislatius aconseguits anteriorment —la Llei del Divorci de 1932, el matrimoni civil, els drets de societat conjugal, el dret a vot— i limitant la situació jurídica de la dona, sobretot de la casada, que es va trobar així en una posició totalment supeditada al marit, convertit en el seu representant legal i al qual tenia l'obligació legal d'obeir.
El Consultorio de Elena Francis va contribuir a inculcar eixe principi de submissió des de l'inici de les seues emissions radiofòniques, el mitjà de comunicació més massiu de l'època fins a la proliferació domèstica de la televisió. Les respostes del programa a les cartes que enviaven les radiooients contant els seus problemes —algunes de les quals han sigut seleccionades per a aquesta exposició— permeten reconstruir l'ambient opressiu en el qual van viure aquelles dones considerades eternes menors d'edat i necessitades sempre de la tutela de l'autoritat masculina. La publicitat de l'època, i fins i tot la d'anys posteriors, va sancionar eixe paper secundari de la dona, que era concebuda com un objecte —sobretot del desig masculí— més que no com un subjecte de ple dret.
Aquesta exposició s'ha realitzat amb informació extreta del llibre d'Armand Balsebre i Rosario Fontova, Las cartas de Elena Francis. Una educación sentimental bajo el franquismo (Cátedra, 2018)
La base principal de los estados es la familia y, por tanto, el fin natural de todas las mujeres es el matrimonio. Por eso la Sección Femenina tiene que prepararlas para que, cuando llegue ese día para ellas, sepan decorosamente dirigir su casa y educar a sus hijos conforme a las normas de la Falange, para que así, transmitidas por ellas de una en otra generación, llegue hasta el fin de los tiempos.
Pilar Primo de Rivera, Misión y organización de la Sección Femenina de F.E.T. y de las J.O.N.S. (1942)
Mucha resignación, querida
Quiero que recuerde siempre que estamos en esta vida para sufrir y que cada uno, sea cual fuere, lleva su cruz, lo mismo que Nuestro Señor llevó en la que le crucificaron. Estas líneas se las he puesto para que tenga resignación, pues el matrimonio es una cosa muy seria, siendo un lazo de unión tan grande que es imposible romperlo [...]. Le aconsejo que procure complacer a su esposo aun en los más pequeños detalles, no le lleve la contraria y haga lo que él desee [...]. Mucha resignación, querida. Rece y pídaselo a Dios, que él no la dejará de su mano.
Contestació per correu a una carta al Consultori, anys 50
