L’home és el centre de l’univers, mentre que la dona gira al seu voltant. Elles són dependents per naturalesa, a ells correspon l’autoritat i el poder de decisió.

La doctrina patriarcal va ser recuperada, assumida i imposada pel nacionalcatolicisme franquista, com un dels seus principals pilars, amb un eficaç programa educador de les dones, orientat a preparar-les per al matrimoni, finalitat última de la seua vida. Aquestes idees del règim, que es propagaven a través de diferents mitjans, troben en el còmic i la revista femenina un excel·lent suport de divulgació.

Les dones apareixen retratades com a mestresses de casa laborioses i professionals eficients, sempre impecables i belles, per a arribar a ser objecte de l’elecció masculina i aconseguir el premi final: les noces

La imatge estereotipada de la dona és reproduïda i difosa pels tebeos femenins, que la dibuixen en el temps d’espera, pacient i interminable, de preparació per al matrimoni. Hi apareixen retratades com a mestresses de casa laborioses i professionals eficients, sempre impecables i belles, per a arribar a ser objecte de l’elecció masculina i aconseguir el premi final: les noces.

En el transcurs dels interminables quaranta anys de la dictadura franquista, les dones aconsegueixen —en els tebeos i en la vida— passar de ser abnegades, laborioses i callades, a combatre les lleis que els impedien la igualtat i la llibertat.

Amb l’arribada de la transició, les dones aconsegueixen combatre les lleis que els impedien la igualtat i la llibertat

Amb l’arribada de la transició, les noves protagonistes —dibuixades per dones— van deixar de ser objectes de consum i de desig masculí per a objectar —unides per l’incipient i rotund traç feminista— i reclamar-se com a subjectes amb una identitat i un espai propis.