En l'exposició Diaris oberts de l'artista Artero Mut es mostra una part de la sèrie 700, amb els seus blaus, específicament l“Around the world in 80 days blue” (“blau volta al món en 80 dies”), una edició especial de tinta; i en aquesta sèrie (atès que poques vegades utilitza una paraula en la seua obra), el 792 conté la paraula HAVER, que és clau per a entendre els seus Diaris oberts i com l'artista ens comparteix el seu procés creatiu.

HAVER és la paraula amb la qual generosament obri el seu espai creatiu i la seua ànima a l'espectador, per a després concentrar-nos en l'elecció del pentàgon, figura pitagòrica per excel·lència.

No és una paraula escollida per casualitat, ni tampoc els pentàgons que conformen la part matemàtica/geomètrica d'aquesta obra en infinites degradacions en blau. L'atzar no existeix en l'obra de Lidón. Si busquem el significat d'haver en el diccionari, ens indica una paraula o nom masculí comú, definit com un conjunt de béns o diners, possessions o un simple pagament de serveis, però la màgia del procés creatiu ha convertit l'elecció de l'extraordinari verb auxiliar, un verb impersonal, en un transformador de situacions.

El que Lidón ens comparteix és la paraula que fa possible les seues xarxes emotives, el vincle que lliga les seues memòries, que les representa en aquest món personal i neuronal blau. La paraula és un símil, un paral·lelisme entre el llenguatge i les seues memòries, totes registrades acuradament als Diaris que ens mostra, i la seua memòria es conjuga com ho fa el verb haver, un verb impersonal, el favorit dels temps compostos, com les evocacions i records combinats que creen un tot.

Les infinites conjugacions d'aquest verb; el present haja; el pretèrit imperfet haguera; el futur hauré i el seu avantpresent hagut; també està present en la conjugació impossible del pretèrit hagués i les seues formes no personals: infinitu haver; gerundi havent; participi hagut; i mil altres conjugacions que no cal esmentar, perquè no es poden abastar tots els records que ens presenta i representa Lidón en les seus obres.

Amb una sola paraula aconsegueix reflectir la possibilitat dels records dels pentàgons infinits que formen les neurones en sinapsis blaves, que indiquen l'existència. L'estar o existir en la seua forma de verb impersonal en tercera persona haurà, l'existir, ens remet al succeir, a l'ocórrer, a què un fet passarà en la nostra vida, haurà, que ens refereix a una mesura de temps, o a mèrits i qualitats. Una paraula, existència, acció, temps i possessió; totes aquestes accions de vida les mostra en un sol verb.

HAVER, com no podia ser d'una altra manera, es reflecteix en la memòria pictòrica de l'artista a través dels polígons, forma geomètrica que, com el verb, està present en tota la natura que ens envolta. És la forma que demostra perfecció i bellesa, l'estrella de cinc puntes, que va ser el símbol de la societat pitagòrica, amb la característica de repetir-se ad infinitum en tot el natural que ens envolta, flors, fruits, arbres.

Aquesta figura geomètrica està present en totes les seues múltiples formes en l'obra d'Artero Mut. Té un paral·lelisme amb la paraula haver, comparteixen el seu imaginari de memòries, ja que té infinitat de tipus, còncaus, convexos, regulars o irregulars, isotètics o espirals, segons el seu contorn i el nombre de costats; infinits des del de cinc, pentàgon, o de sis costats, hexàgon, nou costats, enneàgon, fins a l'icosàgon (20 costats), hexacontàgon (60 costats) heptacontàgon (70 costats), o el de mil costats quiliògon.

D'aquesta manera, Lidón ens presenta el seu món més íntim. Veure l'obra terminada i els seus apunts als Diaris (264 memòries, a penes una mostra) ens endinsa en el seu pensament. És el pas a pas de la seua creació, de la manera que activa els seus records acumulats a través de diaris interminables, com ho han fet uns altres artistes de les més diverses cultures: els de la mexicana Frida Kahlo, que es van donar a conèixer després de la seua mort, o els de Leonardo da Vinci, Còdex Arundel.

Alfia Leiva

Comissària de l'exposició