En el segle XX va tenir lloc l'auge de l'escriptura per als instruments de corda, després que compositors com Txaikovski o Dvořák compongueren obres de gran rellevància. En este concert transitarem pels diferents corrents musicals de l’Europa del proppassat segle a través d'obres que capturen l'essència de diferents cultures i èpoques.
Escrites en origen per a veu i piano, les «Dues melodies elegíaques, op. 34» d’Edvard Grieg foren orquestrades pel mateix compositor el 1880. Les dos obres parlen de la bellesa, però també de la tristor de la vida, i demostren el mestratge de Grieg a l’hora de crear melodies amb una gran profunditat expressiva. Per la seua banda, Edward Elgar fou un compositor essencial per a comprendre la música de finals de l’era victoriana. El seu llenguatge musical és romàntic. I una bona mostra la tenim en la seua «Serenata per a cordes op. 20», composta el 1888.
El compositor noruec Edvard Grieg (1843-1907)
Les «cinc danses gregues» de Nikos Skalkottas, creades el 1933, ens mostren l’interés del compositor pel seu folklore: tant la part rítmica com la melòdica, amb un harmonia pròpia del segle XX, en són un bon exemple. Eduardo López Chavarri fou un compositor, musicòleg i escriptor clau del modernisme valencià. En les seues «Aquarel·les Valencianes» ens transporta a l’horta, a la mar. Cada escena es presenta com un motiu per a evocar la música popular valenciana.
El compositor grec Niklos Shalkottas (1904-1949)
Finalment, el «Divertimento no. 1 per a orquestra de cordes, op. 20» de Leo Weiner combina un cert neoclassicisme amb la música tradicional hongaresa. Fou escrit en 1934 i és una demostració del seu domini de la composició per a orquestra.
Les entrades són gratuïtes i es repartiran (màxim dos entrades per persona) a partir de les 11 h en el vestíbul del museu
Sense entrada no es podrà accedir a la Sala d'Actes
Sorgida de les inquietuds, vocació i necessitats artístiques d'un grup de joves valencians amb àmplia formació en reconegudes escoles nacionals i internacionals, l’Orquestra de Cambra de la Societat Filharmònica de València naix amb el propòsit de crear un projecte d'alta qualitat musical. Actua amb regularitat dins de la temporada de concerts de la Societat Filharmònica de València, a més d'altres festivals.Principio del formulario
El seu director i cofundador, Julen Fernández, també valencià, va rebre de sa mare les primeres lliçons de piano als tres anys. La seua inquietud musical el portà a explorar el misteri de com una composició —que a l'origen és tan sols una idea, un impuls, una experiència o inspiració de l'autor— es transforma, a través d'una partitura, en una interpretació que troba el seu propi ressò en cada oient. Esta inquietud l’impulsà a la direcció orquestral, un camí que el porta a Brescia i Milà. Si alguna cosa caracteritza Fernández és la seua disposició a aprendre de manera contínua, conscient que aconseguir l'excel·lència —com es proposa en tot el que fa— només és possible mitjançant l'estudi i la disciplina, però també a través de la passió i la gratitud.
