L’obra exposada forma part del projecte Opposite Ectopias que naix de la influència de la novel·la Ectopia d’Ernest Callenbach, que presenta una visió d’una utopia ecològica imperfecta, en la qual l’harmonia amb la natura conviu amb les seues pròpies contradiccions i limitacions. Aquesta utopia planteja un escenari on les solucions ecològiques i socials busquen crear una societat ideal, però el seu perfeccionisme topa amb la realitat de la imperfecció humana. A partir d’aquest concepte, Tetê de Alencar construeix un univers femení complex, on els objectes d’aparença harmònica oculten profundes tensions i dissonàncies que reflecteixen un món idealitzat que, en realitat, està marcat per les seues pròpies contradiccions.
Les petites escultures que conformen Opposite Ectopias són creacions que, a primera vista, poden semblar innocents o fins i tot bucòliques: capses de joieria antigues, delicats arbres en miniatura adornats amb pa d’or i algunes vegades amb gemmes precioses. Tanmateix, aquestes obres carregades de simbolisme conviden a una reflexió més profunda sobre els rols de gènere, les relacions de poder i la construcció del desig en les societats modernes. Els joiers antics, com a símbols de riquesa i prestigi del que el seu dia contenien, són recol·lectats per l’artista per a crear una visió de la dona atrapada en una realitat superficial, que es construeix al voltant de la bellesa física i el consum material, però que també reflecteix una identitat fràgil, sotmesa a les regles invisibles de la societat patriarcal.
Un dels temes clau que Tetê de Alencar explora a través d’aquestes joies és la paradoxa que hi ha darrere de l’acte de regalar una joia. Per bé que tradicionalment aquest gest es veu com un símbol d’afecte, amor i riquesa, l’artista desfia aquesta visió romàntica i el presenta com un acte carregat d’ambigüitat. De manera subtil i irònica, l’autora ens recorda que aquestes joies sovint no són regals espontanis d’amor, sinó instruments de manipulació, control i poder. En aquest sentit, el gest de regalar una joia pot ser un intent de conquistar, de retenir o fins i tot de tapar una infidelitat. La joia es converteix així en un símbol de les complexitats emocionals i de les dinàmiques de control dins de les relacions, tant en l’àmbit personal com en el social.
A través de la juxtaposició d’elements de luxe amb la fragilitat dels arbres en miniatura, Alencar crea una metàfora de les contradiccions que vivim: una natura domesticada, reduïda a l’objecte de consum. Als seus treballs, l’artista ens mostra com aquestes joies menudes, que podrien simbolitzar una visió de l’amor pur i desinteressat, es transformen en una mena de presó emocional i material per a les dones, i reflecteixen l’herència d’una cultura que utilitza els objectes per a reforçar les jerarquies de poder establides.
Aquesta crítica s’amplifica a través d’un diàleg entre la bellesa i la violència implícita en la societat patriarcal. L’objecte de luxe, sovint percebut com una mostra d’estatus i poder, ací adquireix una dimensió més obscura. Les joies no són només símbols de riquesa o afecte, sinó també de les expectatives imposades sobre les dones per part de la societat. Alencar, amb un to irònic, desmunta aquest sistema i ens mostra que els regals de joies, lluny de ser gestos generosos, sovint oculten desitjos d’apropiar-se, dominar l’altre en una relació desigual.
El concepte d’utopia que l’artista aprofundeix no és només una distopia ecològica, sinó també una distopia social i emocional. En aquest món, l’ideal de la joia com a símbol de l’amor i la bellesa es confronta amb la realitat d’una societat on els gestos d’aparent generositat oculten motius molt menys nobles. Tetê de Alencar ens convida a reflexionar sobre com els objectes que consumim i els regals que oferim poden estar imbuïts de significats molt més profunds i contradictoris del que aparenten.
Aquestes reflexions ressonen amb les paraules de Thomas Browne, el qual afirmava que «L’art és la perfecció de la natura. La natura va fer un món, i l’art en va fer un altre». Para Tetê de Alencar, l’art no és només una imitació de la natura, sinó una manera de destil·lar i transitar per les seues contradiccions. L’art no és només una forma de representar la realitat, sinó també un mitjà per a transformar-la i fer visibles les seues ombres. A través de les seues obres, Alendar crea un món paral·lel que desafia les nocions tradicionals de bellesa, riquesa i amor, i obri la porta a noves formes de comprensió i resistència davant les estructures que ens sotmeten.
Alfia Leiva Del Valle
Catedràtica d’Escultura de la UNAM (Mèxic)
Tetê de Alencar (Iguatu, Brasil). Estudia Química en la Universidade Federal do Ceará i gràcies a això obté gran quantitat d'informació sobre materials, el que té una gran influència en el seu treball artístic posterior. Abans de la seua eixida de Brasil per a traslladar-se a Regne Unit, Tetê de Alencar viu dos anys en Rio de Janeiro -1991 y 1992-, ciutat on estudia dibuix i gravat en la Escuola de Artes Visuais Parque Lage.
El 1993, de Alencar viatja a Gales per a estudiar el Foundation Degree of Art and Design, en l'Escola Menai, on es forma en diverses tècniques artístiques i es prepara per a optar a una plaça en la universitat. Al llarg d'eixe curs, Tetê de Alencar s'especialitza en esculutra, teixit i dibuix.
El 1997, cursa estudis superiors en Arts Visuals i Disseny en la John Moores University de Liverpool, graduant-se amb honors. Al llarg dels seus estudis en esta Universitat, de Alencar perfecciona els seus coneixements en escultura, disseny i impressió, usant com a base materials com el metall, els teixits i la goma.
El 2001, Tetê de Alencar cursa un màster en la Cedntral Saint Martins University a Londres, ciutat que té una gran influència en el seu treball. La fotografia, el cinema i la performance es converteixen, des d'eixe moment, en el focus al voltant del qual es desenvolupen les seues noves idees. A partir d'eixe moment, Tetê de Alencar experimenta amb el cinema, la performance, la instal·lació, el dibuix i la escultura i els seus projectes es nodreixen del seu vast arxiu sobre materials.
En l'actualitat, l'artista treballa al seu estudi de Londres, ciutat en la qual viu i des de la qual prepara projectes per a exposicions d'abast nacional i internacional.
