Berlanga defensà moltes vegades la tendresa com una forma d’aproximació a la realitat. Sovint es definia com un romàntic, «però ocorre que una mena de lucidesa crítica s’imposa al meu component romàntic» —matisava, tanmateix—, fins al punt que «trenca les possibles saturacions romàntiques tot inserint elements surrealistes, absurds, cínics, cruels, si es vol». Com a bon artista, com a creador, Berlanga convivia amb les seues contradiccions més íntimes sense resoldre-les. I en treia profit artístic: aqueixa tensió entre tendror i cinisme és potser sant i senya del seu quefer cinematogràfic i qui sap si també de la seua visió del món. «Hi ha gent que pensa que soc vulnerable i tendre i d’altres que opinen que soc maliciós, maquiavèlic, retorçut, dolent», confessava.
Segurament Calabuch és la pel·lícula on aqueixa tendresa primigènia de Berlanga es manifeste de manera més intonsa i pura, sense ambages i sense cap contrapés crític, corrosiu o sardònic. La història d’aquesta «magnífica lliçó d’optimisme», com es deia en una de les promocions publicitàries de la pel·lícula, aprofitava un element històricament existent —la por a la utilizacio militar de la ciència, i en especial de l’energia atòmica, que es va instal·lar en l’imaginari col·lectiu després de la Segona Guerra Mundial— per a confegir una faula poètica, quasi elegíaca. Una recreació proustiana —són paraules del mateix Berlanga— d’un poble que era feliç «perquè ningú es va proposar de ser-ho».
Entrada gratuïta, però aforament limitat per la pandèmia
Les entrades es repartiran (màxim dos entrades per persona) des d'una hora abans al vestíbul del museu
Sense entrada no es podrà accedir a la Sala d'Actes
Cal dur posada la mascareta durant la projecció
Es prega romandre assegut i no moure la cadira durant la projecció
Emmarcada als inicis de la Guerra Freda, Calabuch parla (com moltes de les peces coetànies del cineasta), de la grisa Espanya de l'època, però aconsegueix ampliar el focus per a referir-se amb irònica desesperança a les tensions que trastornaven llavors l'actualitat mundial. A la bomba atòmica, Berlanga respon armat de tendresa per a bastir una paràbola onírica, atemporal, que contraposa la simplicitat de la vida rural d'un país endarrerit com Espanya a l'alambinada complexitat de la vida moderna, el nou món eixit de la Segona Guerra Mundial i liderat pels Estats Units d'Amèrica.
I precisament d'aquell país llunyà, quasi mític, prové el professor Hamilton, que combina una gran saviesa amb una enorme ingenuïtat: despagat en adonar-se dels usos bèl·lics que hom vol donar a l'energia atòmica, el professor fuig i recala en un menut i coquet poble mediterrani que encara viu d'esquenes al progrés tècnic, però també al social i polític. I serà en eixa Peníscola verge i paradisíaca encara no assetjada pel turisme de masses on el professor Hamilton descobrirà que el secret d'una vida feliç és viure d'una forma senzilla. Calabuch és, en eixe sentit, la versió berlanguiana de la faula adamita. Quan vivíem una vida benaurada perquè encara no havíem menjat de l'arbre del coneixement.
