José Morea va ser un gran renovador del llenguatge pictòric de finals del segle XX. Amb la seua obra experimentava i arriscava sempre, fidel reflex d'una existència nòmada i aliena a eixa idea que la distància més curta entre dos punts siga la línia recta, que pot ser molt certa si parlem de geometria però que resulta molt més dubtosa si del que es tracta és de la vida i de l'art. O de l'art de la vida.

Les influències de l'estètica japonesa o de l'art egipci antic —tan visibles en l'obra que va exposar en el MuVIM—, les seues natures mortes provocadores o la seua sèrie mitològica romana són fites creatives i jalons d'una trajectòria vital i artística transhumant, pròpia d'una «activista de la vida i de l'art» —com ho va definir Juan Lagardera— i d'un artista inquiet i feroçment lliure, «amb aqueixa llibertat que dóna la gran fúria de viure», segons deia Joan Carles Martí.

Mort ara fa un any —«la mort la tinc assumida, l'he vista molt», deia—, el MuVIM li va dedicar un exposició en 2019 amb el títol «Moreatón». I ara presenta Big bang Morea, un documental dirigit per Pedro Uris que rememora la vida i obra de l'artista. En el documental, un equip realitza una visita al domicili del pintor, a Chiva, a la recerca d'un punt imaginari en el qual s'ha concentrat tota la seua obra.

La peça documental serà presentada pel seu director i, després de la projecció, hi haurà un breu col·loqui.