El 14 d’octubre de 1957, a les darreries de l’autarquia, València va patir una inundació de proporcions extraordinàries. N’havia patides en el passat, però en aquesta ocasió les conseqüències foren més greus. El derrocament de les muralles en la segona meitat del segle XIX implicà la desaparició d’una defensa contra les crescudes del riu.

Foto: Cabrelles Sigüenza. Arxiu Històric Municipal de València. Ajuntament de València

Però en 1957 l’escenari ja no era el mateix. Tot i que encara era una ciutat molt vinculada a l’horta, en el marge esquerre del riu Túria ja s’estaven construint barriades populars. A més, el desenvolupament del port i els districtes marítims havia generat una barrera contínua al llarg de la costa. En conseqüència, les característiques de la inundació van ser distintes. L’aigua, a més d’inundar part del centre històric, amb molts danys especialment al barri del Carme, va arrasar els ravals del marge esquerre i, en arribar a la costa, es va obrir pas a través dels districtes marítims i les seues vitals instal·lacions portuàries, energètiques i de transport.

La crescuda del Túria del 14 d’octubre va tindre dos ones. La primera, de bon matí, va produir la majoria de les víctimes. La del migdia va aportar-hi més cabal, uns 3.700 m3/s, i va causar molts danys materials

L’endemà, el fang ho cobria tot. Les setmanes següents, amb l’activa implicació de l’Exèrcit, va tindre lloc la Batalla del Fang i es van reconstruir els nexes amb el port, claus per a l’economia. Quan s’estava avançant en la reparació dels serveis bàsics i reviscolava la vida urbana, la societat valenciana va veure en la reconstrucció una via per a resoldre els endarreriments infraestructurals que la guerra civil i l’autarquia havien aguditzat. En aquest context, es va recuperar la idea de desviar el riu, la de reestructurar els enllaços ferroviaris que tenallaven la ciutat i la de planificar l’expansió urbana en el marge esquerre del Túria per a resoldre, així, el dèficit crònic d’habitatges. A més, calia revitalitzar el port, dotar de sanejament una gran part de la ciutat, obrir nous accessos per carretera o planejar el futur urbanístic.

Foto: Cabrelles Sigüenza. Arxiu Històric Municipal de València. Ajuntament de València

Davant la lentitud del govern franquista durant els mesos posteriors a la riuada, diverses institucions de la ciutat van criticar la postergació i l’infrafinançament en la reconstrucció. Les veus més crítiques van ser silenciades. L’alcalde va ser cessat, però, simultàniament, els plans van ser aprovats. Encara que finalment van tardar a realitzar-se, el seu silenci no va ser en va.