La Constitució espanyola de 1812 va establir la creació de les diputacions provincials, encara que la seua consolidació com a entitat local, d’àmbit provincial, no es va produir fins a anys després

Els diputats liberals, reunits a Cadis per a debatre el text constitucional, van acordar dividir el territori nacional en províncies i atorgar-li certa autonomia administrativa:

En cada provincia habrá una Diputación llamada provincial, para promover su prosperidad, presidida por el jefe superior.

Estes noves institucions no van ser alienes als canvis polítics del primer terç del segle XIX. Així, les diputacions van ser suprimides en 1814, amb l’arribada de Fernando VII al poder, i van reaparèixer durant el Trienni Liberal (1820-1823), moment en el qual aflora altra diputació, la de Xàtiva (1822-1823), en dividir-se el territori valencià en quatre províncies: Castelló, València, Xàtiva i Alacant (Decret de les Corts de 27 de gener de 1822 i R. O. de 29 de març).

La tornada de Fernando VII en 1823, amb l’ajuda europea dels Cent mil fills de Sant Lluís, donava fi al Trienni Liberal i desapareixien de nou les diputacions. Caldria esperar la mort del rei, en 1833, perquè aquestes es restabliren definitivament. El Reial decret de 30 de novembre de 1833 sobre la definitiva divisió territorial, acordava la reducció a tres províncies, les actuals de Castelló, València i Alacant.

La Diputació de València va celebrar la seua primera sessió el 17 de gener de 1836, presidida pel governador civil. Les atribucions eren, a més del control i supervisió de l’administració municipal, competències en matèria de foment de l’agricultura, indústria, forests, mines, carreteres i camins veïnals, instrucció pública i belles arts; a les quals es van sumar les benèfiques després de la llei de Beneficència de 1849 i la supressió de les Juntes de Beneficència en 1868. Per este motiu la Diputació de València assumí establiments benèfics com la Casa de la Misericòrdia, la Casa de la Beneficència i l'Hospital General, així com el Teatre Principal i la Plaça de Bous, que depenien dels organismes anteriors.

Estes competències canviarien a partir de l’Estatut municipal de 1924, que atorgava més autonomia als ajuntaments, i el provincial de 1925 que li conferia competències d’àmbit provincial; però fins a la Constitució de 1978 i la promulgació de l’Estatut d’Autonomia en 1982, que han limitat les seues competències, podem considerar que les diputacions foren, durant estos anys, unes institucions administratives, de caràcter local, de gran importància a nivell polític, educatiu, cultural i social.