L’edifici del MuVIM incorpora, en el nivell intermig del sòtan, restes arqueològiques declarades BIC. Constituïxen el més antic testimoni de l’ocupació del lloc sobre el que s’assenta el museu, i per tal d’acomodar les restes que contemplem, l’arquitecte va haver de modificar la planimetria de l’obra.

Esta torre no formava part de les muralles de València: si bé el cinturó emmurallat de 1365 —cristià— sí passa molt a prop de l’edifici del museu, La València musulmana (Balansiya) es localitzava molt més al nord. Per això la torre del MuVIM era una de les construccions solitàries que protegien la ciutat islàmica a distància (com la torre Espioca de la pista de Silla, p. ex.).

En la part de pedra conservada de la torre, que és mínima, es perceben menudes marques de picapedrer, la qual cosa podria indicar una obra de reconstrucció d’època posterior, cristiana.