Un sistema de símbols i formes artístiques d’enganyar el poder constituït per a poder creure, per a tenir culte comunitari i rituals propis que van generar els esclaus africans en els territoris americans. En definitiva, una manera de a tenir esperança, que va generar tota una imatgeria artística complicada i obscura per als profans, però clara per als creients.

A Cuba, els orixàs, o déus principals, es van amagar majoritàriament darrere de les imatges catòliques. Al Brasil, per evitar rebel·lions per la venda i dispersió d’ètnies i famílies, es va permetre que els diumenges es reuniren per a ballar i cantar als seus batuques, que eren celebracions religioses dels diversos ritus africans, com ara Candomblé, Vudú, Umbanda, Santeria, Palo Monte, etc.

Contrastem, en aquest petit exemple expositiu, la visió dels mateixos creients amb la interpretació que d’aquests símbols i imatges han realitzat unes altres visions culturals. Les obres de Mederos, Adenor Gondim o Mendive, artistes creients de Cuba i Brasil, es complementen amb la dels pintors valencians Uiso Alemany i Morea; o la d’Angela Mie Okinaka, dissenyadora de joies nipona-brasilera que ha realitzat les seues en contacte directe amb aquests ritus i les seues creacions artístiques. Exemples per a entendre el sincretisme religiós, és a dir, aquesta ocultació o transmutació d’un símbol pertanyent a un culte escondit en un altre.