Aquesta evidència permet indagar, a través de pensions i beques, importants aspectes evolutius de la cultura artística valenciana. Per exemple, a través d’aquestes ajudes podem observar les construccions socials i culturals que van definir l'estatus de l'home i de la dona en la societat valenciana. Un estatus que va tenir expressió concreta en l'àmbit de la creativitat i que ha definit la relació de la dona amb l'art a partir de la segona meitat del segle XIX.

A través de les obres exposades podem constatar que, durant uns setanta anys, entre la creació de les pensions i la Guerra Civil, la dona va ser observada o valorada com a model, però marginada de la pràctica artística. És a dir, ella era percebuda només com un subjecte passiu de la creativitat. Per a entendre aquest fenomen cal considerar la influència d'instàncies mediadores, de circumstàncies, vivències, rols, representacions i actors de gènere en aquests anys.

Només després de 1960 la dona va anar deixant de ser subjecte passiu per a convertir-se, a poc a poc, en actora i creadora d'obres artístiques. L'evolució va tenir lloc amb dificultats. Les mateixes artistes es veien, en ocasions, pressionades per jurats, reglaments i gustos dominants, per a reproduir en les seues obres una imatge essencialment convencional de la dona.

Sabem que l'art, freqüentment, indica un camí cap al futur. Conèixer els criteris d'aquestes pensions i beques pot ajudar a entendre la situació real de la dona en la societat valenciana dels últims cent cinquanta anys. Pot ajudar també a comprendre comportaments actuals a l'entorn de la dona com a subjecte de la creació artística.

Definir aquesta ruta ha sigut l'objectiu de les persones implicades en l'organització de la present exposició. L'art sempre estarà disponible per a acompanyar-nos en el trajecte.

Carmen Gracia
Comissària de l’exposició