Aquesta conferència reflecteix el que veu un historiador social quan mira les xifres del desarrollismo espanyol dels anys seixanta, què hi ha darrere dels números, quin passat amaguen i, també, quines hipoteques es van adoptar llavors i van marcar el futur immediat —és a dir, el nostre present — de la societat espanyola.

Imatge de Carmen Vivas per al podcast Culturas políticas

En la conferència es desglossaran, entre altres temes, alguns dels tòpics associats al desarrollismo franquista: parlem, en primer lloc, d'un programa liberalitzador —en l'econòmic— impulsat per un règim que anava a la recerca d'una nova legitimitat política; però parlem també d'una societat llastrada per la història però desitjosa del progrés material. Es tracta, en definitiva, d'analitzar les lleis de ferro de l'economia aplicades a les vides de carn i os de la gent i veure, finalment, com evoluciona un país europeu sota un règim producte del context polític internacional durant el segle XX.

La tesi principal de la conferència és que de l'Espanya dels 60 no es pot parlar d'excepcions a llarg termini, però sí de moltes i molt profundes en el seu moment. En la conferència, Antonio Cazorla —catedràtic d'Història Contemporània d'Europa en la Trent University— no defugirà relacionar aqueix passat no tan llunyà amb l'evolució del país ja en democràcia, amb alguns dels reptes que la societat espanyola té hui dia i, finalment, amb les decisions que haurien de prendre's.

Perquè també la història és, a més d'un utensili del present, una arma carregada de futur.