HUI:
Divendres 01 de Juliol de 2022 /
Obert de 10 a 14h i 16 a 20h
Juny - setembre 2022
Exposició temporal
Kalila i Dimna
Il·lustracions d'Aitana Carrasco
Gratuïta
Els contes de Kalila e Dima —Karataca i Damanaka en sànscrit—, són els noms dels dos xacals o raboses protagonistes que apareixen en la col·lecció de contes didàctics, o apòlegs en la versió àrab, de faules hindús, la majoria de les quals es troben al Pantxatantra. Són coneguts també com a Faules de Bidpai.

Els especialistes estimen que van ser escrits en sànscrit entre el segle III aC i el segle III dC. L’origen més remot d’aquests contes s’estima que va ser el cicle budista de les vides anteriors a Buda o relats de Jataka.

La col·lecció més difosa, i de la qual s’han pres aquests contes d’ací, és la versió que va ser traduïda al segle VI del sànscrit al pahlavi, i al segle VIII Ibn al-Muqaffa’ la va traduir a l’àrab, a partir de la qual se’n van fer nombroses versions posteriorment en grec, persa, castellà, hebreu i armeni. Va tenir una influència extraordinària en tota la faulística occidental atesa la seua intenció moralitzant i didàctica.

La narrativa transcorre a partir d’un relat marc, on un rei savi que tenia tres fills peresosos i indolents desitja que siguen instruïts amb rapidesa en les labors del bon govern i la política. Al dit efecte, apareix el savi protagonista que, mitjançant faules i contes, els instrueix alhora que els delecta. La majoria de les històries estan protagonitzades per animals que parlen.

Com les faules d’Isop, els contes tenen conclusions morals i haurien de funcionar com els espills de prínceps o el exempla medievals per a il·lustrar les virtuts i preceptes que s’han de tenir per a l’administració dels regnes, però també són guies morals per a l’ús de qualsevol persona que desitge instruir-se.

A més de les traduccions castellanes medievals, hem de ressaltar, en la nostra literatura, la influència que va tenir en el Llibre de les bèsties, de Ramon Llull, i La disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda.

Amador Griñó
 

L’origen del manga

Si una imatge val més que mil paraules, una il·lustració amb un text concentra el súmmum de la cultura popular des de l’antiguitat. Els occidentals hem estudiat durant segles que els egipcis van pujar el nivell dels mesopotàmics fins que grecs i romans van fer de la mediterrània el bressol de la civilització. Una posterior visió menys eurocèntrica ha fet obrir la mirada cap Orient, Àfrica i fins i tot als primers pobladors de les Amèriques (malgrat tot).

La il·lustració primogènita de coves, parets i papirs de tot arreu va suposar una difusió extraordinària amb l’arribada de la impremta. La resta és conegut, i alguns erudits ja comparen l’era digital amb aquella primitiva màquina de reproducció de paper. La difusió de l’art, entens de manera ampla, encara és una entranyable discussió entre filòsofs i historiadors, sempre superats per la realitat. Però la possibilitat de traslladar les humanitats i ciències a les mans de cadascú va resultar una revolució cultural.

La literatura infantil i els còmics representen encara les majors vendes de la indústria editorial en paper. Cert que també tenen molt d’èxit les seues adaptacions digitals, però el procés d’iniciació a la lectura, i el que això suposa com adscripció formal a la cultura, continua sent via clàssica, amb il·lustració i paraules.

Prestar atenció a l’univers del ‘Kalila i Dimna’ significa una mirada a influències decisives. La faula com a sistema de transmissió de tota mena de missatges ha estat decisiva pel desenvolupament cultural de tots els pobles. A més d’un apunt magistral d’ecumenisme, ja que va ser el cristià Alfons X el Savi que va fer traduir al castellà de l’àrab, que a la vegada hi havia rescat del sànscrit d’origen indi.

Cada vegada està més clar que la ‘glocalitat’ s’imposa com a concepte artístic, perquè els éssers humans són prou previsibles amb diferència del seu lloc de naixement, i per confirmar-lo només cal detenir-se en les contarelles protagonitzades pels animals que representen situacions humanes del ‘Kalila i Dimna’.

Com fa segles d’una globalitat local, Aitana Carrasco realitza una interpretació magistral d’aquesta magna literatura fabulista, extremadament més didàctica, deixant de banda la intenció moralitzant originària. El seu treball com a il·lustradora disposa d’aquella sensibilitat exclusiva de la gran lectora i també escriptora que és, fabricant unes creacions amb el reconeixement internacional.

Carrasco ha fet del color la seua denominació d’origen, amb una laboriosa sensibilitat que accentua el contorn de les figures amb una simfonia policromada de contemporaneïtat. Precisament, la modernitat que va significar pel seu temps el ‘Kalima i Dimna’ ha transcendit pels segles. Amb totes les distàncies de temps i espai, el que va representar llavors està assumit ara pel manga. Un fenomen popular que ja forma part de la història de l’art japonés, el còmic d’una àmplia gamma de temes, de la realitat.

Els mangues són normalment impresos sense color, tot i que alguns es fan a color, només algunes pàgines, capítols especials o tot el còmic. La paraula japonesa manga, traduïda literalment, significa «imatge» o dibuix «còmic» (de ‘man’, «caòtic», «desordenat», «divertit», i ‘ga’, «dibuix», «imatge»).

Així que el gran boom editorial d’arreu del món del segle XXI té l’origen en el ‘Kalima i Dimna’, una consideració que obri tot un ventall de possibilitats per confirmar que el paper continua sent el vehicle de l’art per excel·lència. Encara.

Joan-Carles Martí

9/06/2022 a 4/09/2022
Afegir al calendari

Aitana Carrasco Inglés (València, 1978) és llicenciada en Belles Arts per la UPV de València. Va completar la seua formació amb diversos cursos i tallers d'escriptura i il·lustració. Pel seu primer àlbum il·lustrat, Ramona la mona, va obtenir el IX Premi Internacional A la Orillla del Viento 2005. Des de llavors es dedica a la literatura infantil i juvenil com a escriptora i il·lustradora.

Compta amb més d'una trentena de llibres publicats per diverses editorials i traduïts a diversos idiomes (català, gallec, italià, francès, anglès, portuguès i xinès).

Col·labora amb diferents revistes. Així mateix, ha realitzat cartells per a nombroses entitats i ha dissenyat discos per a una desena de grups musicals.

La seua obra ha sigut exposada per tot el món. Compagina el seu treball com a autora d’LIJ amb la docència, i ha realitzat trobades, conferències i tallers per a xiquets i joves en escoles, biblioteques, llibreries i fires del llibre de mitja Espanya. Imparteix el seminari de Llibre Il·lustrat en el Màster de Disseny i Il·lustració de la UPV de València, forma part de l'equip docent del Curs Avançat en Il·lustració de l'Escola Superior d'Art i Tecnologia de València (ESAT) i dona cursos al CEFIRE i a la Facultat de Magisteri de València.

Lloc

Sala Alta
Segueix-nos:
Subscriu-te al nostre butlletí:

Horari:
De dimarts a dissabtes:
de 10 a 14h. i de 16 a 20h.
Diumenges i festius:
de 10 a 20h.
Tarifes:
Exposició permanent:
Precisa de reserva prèvia
Informació i reserves:
Copyright©2017 MuVIM Quevedo 10 i Guillem de Castro 8 | 46001, València.  Tots els drets reservats
Site developed with Drupal