Quan em van plantejar d’intervenir al Mur del MuVIM amb la finalitat de commemorar el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, el primer que vaig pensar va ser que es tractava d’una gran oportunitat per a donar veu a aquestes dones, i que jo necessitava que algú, amb una visió completa d’aquesta problemàtica, m’ajudara. Per això, per la seua trajectòria, proximitat i afinitat amb el projecte, em vaig posar en contacte amb l’associació de València ALANNA, associació que atén, acompanya, assessora, ajuda i, sobretot, creu les víctimes de violència de gènere. El procés per a traslladar les seues preocupacions i objectius a una pintura mural va començar amb la primera telefonada; els vaig explicar en què consistia aquest treball mural i la meua intenció de forjar una idea amb elles. Sense dubtar-ho, em van mostrar el seu suport i entusiasme per a involucrar-s’hi. Vam decidir que les professionals del centre parlarien amb les dones ateses per l’associació per a traure les idees principals que volien transmetre. Després, em vaig reunir amb elles per a treballar l’esbós plegats i pensar en com fer que hi participaren les dones de l’associació. En aquesta reunió, la idea o imatge del mur va fluir en mesclar la seua visió i necessitats amb els meus elements gràfics habituals al meu treball.   La violència de gènere causa un gran dany estructural en la societat, ja que les seues víctimes formen part d’estructures familiars que es trenquen, i el dany que pateixen dificulta les seues relacions socials i afecta tot el seu entorn, sobretot els xiquets que sofreixen també un dany irreparable durant la seua educació; a més a més, han de passar un procés molt costós de superació i reconstrucció personal. En definitiva, han de refer la seua vida en tots els sentits. Per a representar la vida, vam decidir utilitzar la icona del cor, un cor trencat, en aquest cas, en 25 fragments per a fer referència al 25N; 14 fragments encara al cor i 11 fragments que són recollits per distints personatges amb distints rols (11 en referència a l’11 d’octubre, Dia Internacional de la Nena.   Per a aquesta reconstrucció, les víctimes han de fer el primer pas i ser part activa d’aquest procés. Però després de l’agressió per part de les seues parelles, arriba la violència institucional, amb gent que no les creu, amb interrogatoris que les culpabilitzen i amb processos llargs que les fan sentir tancades o a fosques davant els altres. Per a representar aquesta foscor en la qual es veuen embolicades, dissenyem el fons del mural amb un degradat cromàtic que va del blanc central (la llum), al negre als laterals (les ombres), i tractem de plasmar que el procés de reconstrucció és com acostar-se a la llum mentre eixim de les ombres.   Ens va semblar bé utilitzar els meus personatges emmascarats, per aquest punt d’anonimat que comporta que facen servir màscara, i vam pensar que les figures havien de representar rols com la dona a les ombres, però també els seus fills. Dones empoderades i homes que també formen part d’aquest procés, i que transmeten també, d’aquesta manera que és un procés coral, on aquestes víctimes han de sentir el suport de forma global.   Per a acabar el disseny, els fragments del cor serien pintats per víctimes de violència de gènere i en cada fragment aquestes dones escriurien una paraula o actitud enfront d’aquesta violència. Als fragments que encara formen el cor, apareixen els missatges positius. Als fragments que han caigut i s’han de reparar, apareixen els negatius.    *PARAULES POSITIVES* (14 paraules) 1. Resiliència. 2. Empoderament. 3. Acompanyament / Suport.  4. Autoestima. 5. Seguretat. 6. Superació. 7. Sororitat. 8. Protegits. 9. Respecte.  10. Amor. 11. Alliberats. 12. Creguts. 13. Recomençar. 14. Tornar a creure.    *PARAULES NEGATIVES* (11 paraules) 1. Victimització secundària. 2. Violència institucional. 3. Violència vicària.  4. Sofriment. 5. Mala mare. 6. Aïllament. 7. Bloqueig emocional. 8. Por.  9. Manipulació. 10. Culpa. 11. Confusió.