Finding Vivian Maier
La invisibilitat de la dona en la història de l’art, del cinema i de la literatura ha sigut una constant que s’ha mantingut durant segles i que l’ha relegada al paper de musa inspiradora i objecte passiu de representació, oferint com a única eixida a la pràctica creativa l’anonimat sota pseudònim masculí o el gaudi amateur/domèstic del món artístic. Ara però, el sector cultural i especialment les humanitats, són àmbits clarament feminitzats, però la visibilitat de les dones i la seua presència en llocs de responsabilitat continua sent una tasca pendent. Però algunes dones pioneres estan obrint camí a la conquesta igualitària i professional de la cultura i la creativitat.
► Pel·lícula ‘Buscando a Vivian Maier’ (Finding Vivian Maier) John Maloof, Charlie Siskel, Estats Units, 2013
En 2009, en una subhasta, es van descobrir més de cent mil fotografies dels anys cinquanta ambientades en les ciutats de Chicago i Nova York i realitzades per una dona desconeguda. Però la qualitat dels seus retrats documentals de la vida quotidiana la convertiran immediatament en una de les artistes més interessants dins del corrent de l’street photography sense que se’n sàpia poc més que el seu nom, Vivian Maier, i la seua professió habitual, mainadera.
Accés lliure fins a completar l’aforament.
Les entrades començaran a repartir-se 30 minuts abans en el punt d’informació del museu.
TAULA REDONA
Mery Cuesta és crítica d’art, comissària d’exposicions i dibuixant de còmics. Condueix la secció «Centellas» en el programa Efecto Doppler de Radio 3 i dirigeix el Màster d’Il·lustració i Còmic d’ELISAVA. Va ser baterista del grup de punk-rock Crapulesque fins a l’any 2015.
María Bastarós, llicenciada en Història de l’Art amb Premi d’Excel·lència Acadèmica Carlos Ribá per la Universitat de Saragossa i màster en Gestió Cultural per la Universitat Carlos III de Madrid, és comissària d’art, gestora cultural, escriptora i creadora de la plataforma cultural feminista Quién Coño Es.
María Trénor és professora en l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València. Ha dirigit pel·lícules d’animació com Con qué la lavare, amb catorze premis de diferents festivals i Exlibris, nominat als Premis Goya com a millor curtmetratge d’animació. Actualment desenvolupa un projecte cinematogràfic de sensibilització contra la violència de gènere per a l’AECID a Espanya, Filipines i Moçambic.
